Imagen FB de Pere Bessó
CRISTALL AL·LUCINANT
En els tacons de pedra de la cendra el
tobogan de les ombres
escampades en la punta de la llengua
La llet diürna de les cabres no ha aconseguit blanquejar els carrers
ni caure damunt del dejú de l’asfalt (una qüestió poètica
La llet diürna de les cabres no ha aconseguit blanquejar els carrers
ni caure damunt del dejú de l’asfalt (una qüestió poètica
més
o menys) que siga útil a
totes les avarícies que em subjuguen
El disc ratllat resplendeix en les parets de la casa de pals, canyes i fang
aquella que habita l’absència per a consol del menyspreu
En l’ull d’agulla del fum el vímet d’algun badall que gira
El disc ratllat resplendeix en les parets de la casa de pals, canyes i fang
aquella que habita l’absència per a consol del menyspreu
En l’ull d’agulla del fum el vímet d’algun badall que gira
en un riu de dubte o por
Damunt del terrat on cau l’hivern l’alfabet d’un llit
de plàstic on dorm la deïtat del subconscient
tot em resulta una horda d’aigües anihilades l’ullal
Damunt del terrat on cau l’hivern l’alfabet d’un llit
de plàstic on dorm la deïtat del subconscient
tot em resulta una horda d’aigües anihilades l’ullal
d’alguna fetor lligat al crit de les
andanes
molts volen els objectes del poder i el tronc dels testicles
d’altres una tassa de moralitat una foguera que creme les seues culpes
Jo em limite a quantificar els cadàvers o a riure’m de les diverses
funcions de la República: una qüestió senzilla no tinc jou
o a envellir en la meua ebrietat de sepulcre.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
molts volen els objectes del poder i el tronc dels testicles
d’altres una tassa de moralitat una foguera que creme les seues culpes
Jo em limite a quantificar els cadàvers o a riure’m de les diverses
funcions de la República: una qüestió senzilla no tinc jou
o a envellir en la meua ebrietat de sepulcre.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
CRISTAL ALUCINANTE
En los tacones de piedra de la ceniza el
tobogán de las sombras
esparcidas en la punta de la lengua
La leche diurna de las cabras no ha logrado blanquear las calles
ni caer sobre el desayuno del asfalto (una cuestión poética más
o menos) que sea útil a todas las avaricias que me subyugan
El disco rayado resplandece en las paredes de la casa de bahareque
aquella que habita la ausencia para consuelo del desprecio
En el ojo de aguja del humo el mimbre de algún bostezo que gira
en un río de duda o miedo
sobre la azotea donde cae el invierno el alfabeto de una cama
de plástico donde duerme la deidad del subconsciente
todo me resulta una horda de aguas aniquiladas el colmillo
La leche diurna de las cabras no ha logrado blanquear las calles
ni caer sobre el desayuno del asfalto (una cuestión poética más
o menos) que sea útil a todas las avaricias que me subyugan
El disco rayado resplandece en las paredes de la casa de bahareque
aquella que habita la ausencia para consuelo del desprecio
En el ojo de aguja del humo el mimbre de algún bostezo que gira
en un río de duda o miedo
sobre la azotea donde cae el invierno el alfabeto de una cama
de plástico donde duerme la deidad del subconsciente
todo me resulta una horda de aguas aniquiladas el colmillo
de algún hedor atado al grito de los
andenes
muchos quieren los objetos del poder y el tronco de los testículos
otros una taza de moralidad una hoguera que queme sus culpas
Yo me limito a cuantificar los cadáveres o a reírme de las diversas
funciones de la República: una cuestión sencilla no tengo yugo
o a envejecer en mi ebriedad de sepulcro.
muchos quieren los objetos del poder y el tronco de los testículos
otros una taza de moralidad una hoguera que queme sus culpas
Yo me limito a cuantificar los cadáveres o a reírme de las diversas
funciones de la República: una cuestión sencilla no tengo yugo
o a envejecer en mi ebriedad de sepulcro.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario