ANTICIPACIÓ DEL DESPULL

Imagen FB de Pere Bessó

ANTICIPACIÓ DEL DESPULL

Ja els pensaments vaticinen les substàncies grogues del cos, el descens a priori a l’edat sense sons: ací, les clares meditacions de la caiguda, o el redó penya-segat dels espectres. Un raig d’aigua errant forada els jardins dels aparcaments, mentre la boca rosega els engonals fins al punt del foc indemne. És real el vent lívid d’aquestes tempestes, el món, el nostre món de tempesta i enderroc. (Sé que la intuïció no falla en el seu imaginari de batecs acumulats, tampoc el refilet de resina dels conjurs. En algun moment s’obrirà el riu de les criptes i vindrà l’espetegadissa.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ANTICIPACIÓN DEL DESPOJO

Ya los pensamientos vaticinan las substancias amarillas del cuerpo, el descenso a priori a la edad sin sonidos: aquí, las claras meditaciones de la caída, o el redondo acantilado de los espectros. Un chorro de agua errante horada los jardines de los aparcamientos, mientras la boca roe las ingles al punto del fuego indemne. Es real el viento cárdeno de estas tempestades, el mundo, nuestro mundo de tormenta y escombro. (Sé que la intuición no falla en su imaginario de pálpitos acumulados, tampoco el trino de resina de los conjuros. En algún momento se abrirá el río de las criptas y vendrá la estampida.)

Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga