REMOLINADA

Imagen FB de Pere Bessó

REMOLINADA

Allà, en la tristesa inexorable de les imatges: el desús ocult dels erms i la gepa de granit de la soledat. Mire la parpella inflada dels fòsfors i el desànim cansat de les fotografies. A ver dir, tot em sembla miserable: la ceguesa en extrem dels magnetismes, l’infern amb rostre roncant-me a cau d’orella. (Sí, enmig dels hipnotismes i camuflatges les màscares induïdes en el llindar. Sempre els udols m’arriben fins al coll amb la seua pietat cavernosa.)

Jure que són impossibles les prescripcions mèdiques per a l’exasperació: Mai la fam no és concloent, per bé que estiga atrinxerada. (Avui ja no respons després dels teus pecats confessats, ni recordes el riure, o els insectes grotescos pujant al cos i buscant el centre de les incidències.)

Res no és diferent quan ets darrere de la foscor dels objectes inversemblants del rovell. En quina claredat incommovible et rovelles? L’eco és inútil quan no hi ha arnesos en la banyera i les parets avancen inevitablement

Després de tot, només vull un glopet de deliri per a llegir el forat de l’espill. 

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

TOLVANERA

Allí, en la tristeza inexorable de las imágenes: el desuso agazapado de los baldíos y la joroba de granito de la soledad. Miro el párpado hinchado de los fósforos y el desaliento cansado de las fotografías. A decir verdad, todo me parece miserable: la ceguera en extremo de los magnetismos, el infierno con rostro roncándome al oído. (Sí, en medio de los hipnotismos y camuflajes las máscaras inducidas en el umbral. Siempre los aullidos me llegan hasta el cuello con su piedad cavernosa.)

Juro que son imposibles las prescripciones médicas para la exasperación: nunca el hambre es concluyente aunque esté atrincherada. (Hoy ya no respondés después de tus pecados confesados, ni recuerdas la risa, o los insectos grotescos subiendo al cuerpo buscando el centro de las incidencias.)

Nada es diferente cuando estás detrás de la oscuridad de los objetos inverosímiles del moho. ¿En qué claridad inconmovible te oxidas? El eco es inútil cuando no hay arneses en la bañera y las paredes avanzan inevitablemente.

Después de todo, sólo quiero un puchito de delirio para leer el agujero del espejo.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga