LLETREJAR DE L’OMBRA

Imagen FB de Pere Bessó

LLETREJAR DE L’OMBRA

Titil·la el mar en els rellotges i els grisos de fum del bri. En el festí de l’escuma, els sermons tirànics de l’impalpable: ara estan fins al coll els centpeus de les trinxeres de l’alambí, les bacinetes parpellejants amb tot el seu esplendor, i la llepada de gos en el malbaratament. (Res no hi ha de sinistre en la vida o mort del sexe, en el femer que deixen els borinots, o en l’afrodisíac del poder. Tot put en la huasanga del cel, aquells dorsos suats de la vellositat.)

En la gola se senten les formes inesperades de l’escarni i les caigudes de genolls de les postals. Pense en el moviment immaculat de las paraules, en els llavis indagant pregàries, en la saliva cobrint el funeral de la primavera.

Davant de tant espill i crims, són necessàries unes culleradetes de purgant: tot és rar quan ressonen les dentadures postisses i l’aire humit mulla l’entrecuix.

Vessada la història i cega l’ala, torna la sospita a empènyer el cos cap aquesta fossa de fetus i orfandats.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DELETREO DE LA SOMBRA

Titila el mar en los relojes y los grises de humo de la brizna. En el festín de la espuma, los sermones tiránicos de lo impalpable: ahora están hasta el cuello los ciempiés de las trincheras del alambique, las bacinicas parpadeantes con todo su esplendor, y el lengüetazo de perro en el despilfarro. (Nada hay de siniestro en la vida o muerte del sexo, en el estercolero que dejan los moscardones, o en el afrodisíaco del poder. Todo apesta en la huasanga del cielo, aquellos enveses sudados de la vellosidad.)

En la garganta se sienten las formas inesperadas del escarnio y las caídas de rodillas de las postales. Pienso en el movimiento inmaculado de las palabras, en los labios indagando rezos, en la saliva cubriendo el funeral de la primavera.

Ante tanto espejo y crímenes, son necesarias unas cucharaditas de purgante: todo es raro cuando retumban las dentaduras postizas y el aire húmedo moja las entrepiernas.

Derramada la historia y ciega el ala, vuelve la sospecha a empujar el cuerpo hacia esa fosa de fetos y orfandades.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga