TARDA

Imagen FB de Pere Bessó

TARDA

Enllà del paraigües groc de la somnolència, les fletxes
negres de la nit, i la rosa del batec ofegada.
Als afores de l’alé, els desmais embeguts de les finestres
Al costat de les paraules de zinc de les llànties.
Del dol penjant de les enclaves, el temps segellat de la parpella.

Potser la pols i les seues gambades de crepuscle, el rostre pàl·lid,
com un floc de cabells de grisos detestables.
Tot s’assembla a la terbolesa dels bordells i al sutge
dels cansaments, a la llibertat amb prou feines visible.

De la bellesa, els excusats somnàmbuls a punt de ser boira.

La tarda se’ns acosta, omnipotent. amb totes les seues esquerdes.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

TARDE

Más allá del paraguas amarillo de la somnolencia, las flechas
negras de la noche, y la rosa del latido ahogada.
En las afueras del aliento, los desmayos embebidos de las ventanas
junto a las palabras de cinc de las lámparas.
Del luto colgando de las mochetas, el tiempo sellado del párpado.
Acaso el polvo y sus zancadas de crepúsculo, el rostro pálido,
como un mechón de grises detestables.
Todo se parece a la turbiedad de los burdeles y al hollín
de los cansancios, a la libertad apenas visible.

De la belleza, los retretes sonámbulos a punto de ser niebla.

La tarde se nos viene, omnipotente con todas sus grietas.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga