INVENTARI DE LA DISTÀNCIA

Imagen FB de Pere Bessó

INVENTARI DE LA DISTÀNCIA

Al bell mig de sebolides plagues, aquelles distàncies de la demència, els onatges confusos dels impossibles, el rostoll acrescut enmig de les catàstrofes. (No caben al rober totes les aus de carronya de les precipitacions, ni la boira insoluble de l’impermeable.)

Per a cada andròmina una tomba de vertígens. O la metamorfosi retallada de la meua ombra.

Ja és declivi i deriva el fum de l’horitzó: fronteres cegues udolen en tots els meus dies de dejuni. Erms d’infern circumciden el meu alé.

—Només hi veig una anatomia sacsada per la nostàlgia o aquest fantasma empresonat de la meua ombra. (Deixà de ser anell l’ala i el seu vol. Només resta la mala herba i la seua plaga pervertida.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

INVENTARIO DE LA DISTANCIA

Entre sepultadas llagas, aquellas distancias de la demencia, los oleajes confusos de los imposibles, el rastrojo acrecentado en medio de las catástrofes. (No caben en el ropero todas las aves de carroña de las precipitaciones, ni la bruma insoluble de lo impermeable.)

Para cada tiliche una tumba de vértigos. O la metamorfosis cercenada de mi sombra.

Ya es declive y deriva el humo del horizonte: ciegas fronteras aúllan en todos mis días de ayuno. Páramos de infierno circuncidan mi aliento.

—Sólo veo una anatomía sacudida por la nostalgia o ese fantasma encarcelado de mi sombra. (Dejó de ser sortija el ala y su vuelo. Sólo queda la maleza y su pervertida llaga.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.

© André Cruchaga