ESTÀTUA DE SAL

Imagen FB de Pere Bessó

ESTÀTUA DE SAL

Mai aquella estàtua de sal no deixà de ser tambor al pit, ni fam, ni acomplida fugida dels somnis: abocada l’alba, aquesta s’endinsa en la cendra sumida en la ferida com un joc de somnolències perpètues. (Ignore si és veritat o il·lusió aquesta foguera on els missals cobren vida en un antre incessant d’exèquies i fèretres.)

De la primavera absent, ja ho sabem tot, de la fusta cremada de la mar i els seus oblits.

D’ara endavant, el bocí de joguet dels records i la manotada groga d’algun ocell a la deshora.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ESTATUA DE SAL

Nunca aquella estatua de sal dejó de ser tambor en el pecho, ni hambre, ni cumplida fuga de los sueños: asomada el alba, ésta se adentra en la ceniza sumida en la herida como un juego de somnolencias perpetuas. (Ignoro si es verdad o ilusión esta hoguera donde los misales cobran vida en un antro incesante de exequias y féretros.)

De la primavera ausente, ya sabemos todo, de la madera quemada del mar y sus olvidos.

En adelante, el pedazo de juguete de los recuerdos y la manotada amarilla de algún pájaro en la deshora.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.

© André Cruchaga