ARNA DE LA SON

Imagen FB de Pere Bessó

ARNA DE LA SON

En la son, l’arna atroç dels espills i els taüts esquerdats de la saliva. Ací, els rius de la joia i el gos sentinella, abismats de llengües agonitzants.

Hui, he pensat en tots els cantons humits del penediment i en les regions despietades de l’alé.

(Del tropell, només em resten els senders empedrats i la impudícia de la pols enmig de tants magolaments. L’anyell de la malenconia s’embriaga amb tot l’entrecuix febril del miratge. La febre ressuscita sempre després del desgel.)

Tots els pensaments cauen en el foc. En acabant, la cendra.

Poema d’ANDREI CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

POLILLA DEL SUEÑO

En el sueño, la polilla atroz de los espejos y los ataúdes agrietados de la saliva. Ahí, los ríos del alborozo y el perro centinela, abismados de lenguas agonizantes.

Hoy, he pensado en todas las esquinas húmedas del remordimiento y en las despiadadas regiones del aliento.

(Del tropel, sólo me quedan los senderos empedrados y la impudicia del polvo en medio de tantas magulladuras. El cordero de la melancolía se embriaga con todas las entrepiernas febriles del espejismo. La fiebre resucita siempre después del deshielo.)

Todos los pensamientos caen en el fuego. Luego la ceniza.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.

© André Cruchaga