COINCIDÈNCIES

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

COINCIDÈNCIES

Només coincidesc de nou amb els morts de la terra. De vegades amb l’inerme de l’ombra destruïda.

A qui acudesc després de perdre’m entre parets incendiades de cecs, —fa mal la flor de mort i el cos en el moment de les copulacions, enmig d’aquestes rodalies afonades del cansament.

Mai no he sabut si els abandons són transitoris, en aquest resplendor quasibé cec de la vesprada. (Escric des de la flegma i l’abominable de la història.)

—Hi ha tantes coincidències embolcallant el meu cos amb la terra.

(Sobrevenen tants buits com l’alienació de les parets en la consciència; massa forats per a una psicoanàlisi completa.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

COINCIDENCIAS

Yo sólo vuelvo a coincidir con los muertos de la tierra. A veces con lo inerme de la sombra destruida.

A quién acudo después de perderme entre paredes incendiadas de ciegos, —duele la flor de muerto y el cuerpo en el momento de las copulaciones, entre esas cercanías hundidas del cansancio.

Nunca supe si los abandonos son transitorios, en este resplandor apenas ciego de la tarde. (Escribo desde la flema y lo abominable de la historia.)

—Hay tantas coincidencias al arropar mi cuerpo con la tierra.

(Sobrevienen tantos vacíos como la enajenación de las paredes en la conciencia; muchos agujeros para un psicoanálisis completo.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.

© André Cruchaga