INTERIORITATS

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

INTERIORITATS

Així, el psalm del món en el fosc mutisme de la caverna. 
Els interiors en la fluorescència nauseabunda, el jo de l’ombra cridant
en l’estàtua on —al peu dels escapularis— embastesc algunes pàgines
que en acabant tire al cistell de l’horitzó.
El fluir de la consciència no deixa de tindre les seues pròpies paradoxes: de sobte
emergeix la paràbola del fill pròdig, el gra d’anís o l’ull de l’agulla.
Res no és comparable al cloroform que rumiga a l’alcova: cada interioritat
és un espill de glops indesxifrables.
En cada cantó de la nuesa hi ha morts i inferns que algú
glorifica (algú que furga en el trau de la cendra; algú que tot orb veu subtils
paisatges; algú que en silenci arrossega la desmesura esparsa dels camins.)
Per tal de no perdre’m en la marxa, deixe la filiació de la salmorra.
Cap perspicàcia no és tan subtil com el món dolent de les rajoles
davant dels traumes de la meua pròpia ignorància…

Interioritats” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ. 

INTERIORIDADES

Así, el salmo del mundo en el oscuro mutismo de la caverna. 
Los interiores en la fluorescencia nauseabunda, el yo de la sombra gritando
en la estatua donde —al pie de los escapularios— hilvano algunas páginas
que luego las tiro al canasto del horizonte.
El fluir de la conciencia no deja de tener sus propias paradojas: de pronto
emerge la parábola del hijo pródigo, el grano de anís o el ojo de la aguja.
Nada es comparable al cloroformo que rumia en la alcoba: cada interioridad
es un espejo de sorbos indescifrables.
En cada esquina de la desnudez, hay muertes e infiernos que alguien
glorifica (alguien que hurga en el ojal de la ceniza; alguien que ciego ve sutiles
paisajes; alguien que en silencio arrastra la desmesura dispersa de los caminos.)
Para no perderme en la marcha, dejo la filiación de la salmuera.
Ninguna perspicacia es tan sutil como el mundo doliente de las baldosas
frente a los traumas de mi propia ignorancia…

Barataria, 13.IX.2014