PEIXOS

Imagen cogida de la red

PEIXOS

Al bell mig de la nit, les aigües turbulentes dels peixos i el magma
que juga a l’imaginari de sirenes. (U mai no sap que té entre mans
les aigües del futur, amb quins camins romputs es troba el riure,
i aqueix renill de sal de l’escuma.)
Damunt de les aigües, potser la por i els morts i la lluna de cendra. 
Potser la cacera de sempre: els rats al costat dels morts eixint amb la fúria 
dels albellons, els homes i dones sense paraules.
Més enllà de la fresa dels jardins moribunds, és el món i el seu alé
suïcida, hi són els territoris del parrac. (Sense dubte, és llarg el camí
de l’alliberament), els dies de l’abraçada i la llum humiliada en el grafit obscé:
el poema, al capdavall, s’escriu en la pàgina de sang.

“Peixos” [‘Peces’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

PECES

En medio de la noche, las aguas turbulentas de los peces y el magma
que juega al imaginario de sirenas. (Uno nunca sabe que tienen entre manos
las aguas del futuro, con qué caminos rotos se encuentra la risa,
y ese relincho de sal de la espuma.)
Sobre las aguas, quizá el miedo y los muertos y la luna de ceniza. 
Quizá la cacería de siempre: las ratas junto a los muertos saliendo con la furia
de los albañales, los hombres y mujeres sin palabras.
Más allá del desove de los jardines moribundos, está el mundo y su aliento
suicida, están los territorios del harapo. (Sin duda, es largo el camino
de la liberación), los días del abrazo y la luz humillada en el grafiti obsceno:
el poema, después de todo, se escribe en la página de sangre.
Barataria, 08.VII.2014