PORCATERA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

PORCATERA

Xiula el vent entre els meus ossos trencats. La iniquitat com a luxúria fúnebre:
Al bell mig del parrac, la carn condemnada a la nit. 
És quasi demència el dia amb mosques i la pluja a crits damunt del rovell.
En el tragí només els vaixells ensorrats de les sabates
i aquesta mena d’avidesa mortal cap al patíbul. 
(Davall de la tenca
prolongada de l’agonia, els poders i les seues fatigues.)

“Porcatera” [‘Pocilga’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

POCILGA

Silva el viento entre mis huesos rotos. La iniquidad como lujuria fúnebre:
en medio del andrajo, la carne condenada a la noche.
Es casi demencia el día con moscas y la lluvia a gritos sobre la herrumbre.
En el trajín solo los barcos desplomados de los zapatos
y esta suerte de avidez mortal hacia el patíbulo. (Debajo del témpano
prolongado de la agonía, los poderíos y sus fatigas.)

Barataria, 14.VI.2014