FRÀGIL OMBRA

Imagen cogida de FB de Pere Bessó

FRÀGIL OMBRA

Árides i cegues les dents, confon l’irreparable quan s’obri
a espais cadavèrics. (Què hi ha en la penombra dels molls?),
sinó aquest desterrament de tots els dies, i els desvetlaments acumulats
amb les seues peripècies, el vinagre en la set,
les teranyines i l’unt que ha deixat l’alfabet de les lluernes.
S’enfila la sal a la antiguitat cavada de les harmòniques: quin llenguatge ens duu
l’esdeveniment del suc de les llunyanies, la mort que m’anuncia la pell,
el pedestal inerme de les ombres…
(Ningú no se salva per llegir tots els dies els proverbis, ni fent
reverències i reminiscències del desempar), —tot l’inimaginable,
no deixa de ser un prostíbul de mala mort.

“Fràgil ombra” [‘Frágil sombra’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

FRÁGIL SOMBRA

Áridos y ciegos los dientes, confunde lo irreparable cuando se abre
a espacios cadavéricos. (¿Qué hay en la penumbra de los muelles?),
sino este destierro de todos los días, y los desvelos acumulados
con sus peripecias, el vinagre en la sed,
las telarañas y el tizne que ha dejado el alfabeto de las luciérnagas.
Trepa la sal a la antigüedad cavada de las armónicas: qué lenguaje trae
el acontecer del zumo de las lejanías, la muerte que me anuncia la piel,
el pedestal inerme de las sombras…
(Nadie se salva con leer todos los días los proverbios, ni haciendo
reverencias y reminiscencias del desamparo), —todo lo inimaginable,
no deja de ser un prostíbulo de mala muerte.

Barataria, 13.VI.2014