ESPECTRES

Imagen cogida de la red

ESPECTRES

Tots han eixit disfressats de cacofonies: però molts no poden entrar
en aqueixos espais immaculats, ni dialogar en darrera instància amb la llunyania.
(En el discurs dels amants, 
sempre val el diàleg inaudit dels porus i aqueixa manera d’assaciar
la fam inconscientment.) Per a solcar la set, hem d’envair

la rosada i en acabant els ocells.
Entre els molts noms de l’arqueologia, és el plumatge espés dels ecos,
i la immaterialitat conciliatòria de les doctrines.
Tot i encara, pertot fa fila índia l’esperança: nosaltres,
al capdavall, no en som l’excepció, sinó la seqüela obscena 
de les malifetes del poder. Alguna cosa guanyàrem, si més no: aprenguérem a llegir
i a escriure en els espais possibles de la intempèrie.
Potser demà, de bell nou, ens pixarà la lluna freda de les nostres inclemències.

Espectres” [‘Espectros’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

ESPECTROS

Todos han salido disfrazados de cacofonías: pero muchos no pueden entrar
a esos espacios inmaculados, ni dialogar en última instancia con la lejanía.
(En el discurso de los amantes, 
siempre cuenta el diálogo inaudito de los poros y esa forma de saciar
el hambre de manera inconsciente.) Para surcar la sed, hay que invadir
al rocío y después a los pájaros.
Entre los tantos nombres de la arqueología, está el espeso plumaje de los ecos,
y la inmaterialidad conciliatoria de las doctrinas.
Por si fuera poco, en todas partes hace fila india la esperanza: nosotros,
después de todo, no somos la excepción, sino la secuela obscena 
de los desmanes del poder. Algo ganamos, a fin de cuentas: aprendimos a leer
y a escribir en los espacios posibles de la intemperie.
Quizá mañana, de nuevo, nos orine la luna fría de nuestras inclemencias.

Barataria, 05.VI.2014