MEMÒRIA DE L’ESPILL

Imagen cogida de lanausealaboratorium.blogspot.com

MEMÒRIA DE L’ESPILL

Els dos cossos alhora: el cataclisme prostituït del laberint,
l’altre jo obert al carrer o tancat en la neurosi de l’espill, llum pòstuma
del doble ocell que fixament mor.
Adins, els abismes inefables, aqueix antic nom que mosseguen
les ninetes, el pètal que desembolica en la claredat la seua mateixa presó.
En el drenatge atàvic del fetitxisme (tu) punxant en la diadema del llampec,
distància corbada que ningú no entén.
Davant de l’udol, l’escalfred romàs als fussos:
ara és ombra la lliçó del temps i conjectura el ros impossible
de la teua forma dolguda en les meues temples. (En un altre temps, eren innombrables 

les begònies  i les sabates unànimes del trànsit.)

“Memòria de l’espill” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

MEMORIA DEL ESPEJO

Los dos cuerpos en el mismo tiempo: el cataclismo prostituido del laberinto,
el otro yo abierto a la calle o encerrado en la neurosis del espejo, póstuma luz
del doble pájaro que muere fijamente.
Adentro, los abismos innombrables, ese antiguo nombre que muerden
las pupilas, el pétalo que deslía en la claridad su propia cárcel.
En el drenaje atávico del fetichismos (vos) punzante en la diadema del relámpago,
distancia encorvada que nadie entiende.
Ante el aullido, el escalofrío afincado en los husos:
ahora es sombra la lección del tiempo y conjetura el rocío imposible
de tu forma dolida en mis sienes. (En otro tiempo, eran innumerables 

las begonias  y los zapatos unánimes al tránsito.)

Barataria, 18.IV.2014