CELATGE

Imagen cogida de la red

CELATGE

Cava el celatge en el mateix horitzó del pit. Els mesos, allí, 
amb la seua labor de fam. Vaig a recollir el temps de l’aire i la llum.
Com abans, vespreja en la roba.
Cap a dalt la veu en el seu claustre, a sota la llengua aferrada a l’entranya.
Sempre foren grocs els carrers de les bugaderies? (El món repeteix
el dialecte de las multituds, el crim, els notaris mossegant
les mans, el despull en la pell després de les desencaminades.)
Curiosament els cantons manquen de cresols profètics, —aprenguí
que sóc indiferent a tanta misèria humana: viure, amar, somiar, només són
estratagemes i no l’ antídot per a superar les contradiccions.
Quant a la resta, sobrevole el mal d’ull i rente les dents amb dècades
d’història. Al remat és bonic creuar el pont amb llum pròpia…

CELAJE

Cava el celaje en el mismo horizonte del pecho. Los meses, allí, 
con su labor de hambre. Voy a recoger el tiempo del aire y la luz.
Igual que antes, atardece en la ropa.
Hacia arriba la voz en su claustro, debajo la lengua aferrada a la entraña.
¿Siempre fueron amarillas las calles de las lavanderías? (El mundo repite
el dialecto de las muchedumbres, el crimen, los notarios mordiendo
las manos, el despojo en la piel después de los extravíos.)
Curiosamente las esquinas carecen de candiles proféticos, —aprendí
que para tanta miseria humana soy indiferente: vivir, amar, soñar, son sólo
estratagemas y no el antídoto para superar las contradicciones.
Por lo demás, sobrevuelo al mal de ojo y lavo mis dientes con décadas
de historia. Al final es hermoso cruzar el puente con luz propia…

Barataria, 10.XI.2013