EXILI

Imagen cogida de la red

 EXILI

L’únic horitzó possible és tallar la pedra amb uns altres jocs més subtils.
Hi ha cap Evangeli que ens salve del cadafal? 
—Preferesc tindre per pals les dents i un horitzó de sal per a fer estàtues.

 (La barbàrie descorre el seu ferotge gargamell), amulets
per a explicar l’inexplicable? 
—M’immolaré en l’abundància
d’uns altres nusos, el paladar s’adultera en la pedrera de la foscor.
En cada batalla només encunyem centaus i paraules que res no tenen a veure
amb les substàncies delirants.
Qualsevol dia bescanvíem els papers: de botxí a màrtir i viceversa:
mudem la transparència en nostàlgia; i la ret de pescar
en simple desencert de paraigües buits.
Ara hem de multiplicar la xarxa llançadissa enmig del matoll…

“Exili” [‘Destierro’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

DESTIERRO

El único horizonte posible es tallar la piedra con otros juegos más sutiles.

¿Existe algún Evangelio que nos salve del patíbulo?

—Prefiero tener pos mástiles los dientes y un horizonte de sal para hacer estatuas. (La barbarie descorre sus feroces fauces), ¿existen amuletos

para explicar lo inexplicable? —Me inmolaré en la abundancia

de otros nudos, el paladar se adultera en la cantera de la oscuridad.

En cada batalla sólo acuñamos centavos y palabras que nada tienen que ver

con las sustancias delirantes.

Un día de tantos cambiamos los papeles: de verdugo a mártir y viceversa:

mutamos la transparencia en nostalgia; y la red para atrapar peces

en mero desatino de paraguas vacíos.

Ahora hay que multiplicar la atarraya en medio del matorral…

Barataria, 28.X.2013