DESAFECCIÓ

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

DESAFECCIÓ

M’allunye, doncs, de les imatges negres dels cercles. Ja només pensar
em cou; preferesc, de sobte, no fer-ho i percaçar l’ombra
rugosa de la pluja, al cap i a la fi, filial per als meus ulls.
—Sé, tanmateix, com pesa la taula buida i sense estovalles.
(Vull restar en els meus draps vells, ací, quan la vesprada treballa
amb els difunts, en l’espill cansat del crepuscle.)
Què em dius, després de deixar l’ànima? —Res no hauré de dir, soscavades
les pors. Res en la claror quan ascendesc.
Tremolen els aparadors de les onades de l’horitzó, amb prou feines abolits
els somnambulismes, l’imant de les antenes a les parpelles, les claus
purificades del calostre…

“Desafecció” [‘Desapego’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

DESAPEGO

Me alejo, pues, de las imágenes negras de los círculos. Ya sólo pensar
me causa escozor; prefiero, de pronto, no hacerlo y seguir la sombra
rugosa de la lluvia, al cabo, filial para mis ojos.
—Sé, sin embargo, cuánto pesa la mesa vacía y sin mantel.
(Quiero estar en mis trapos viejos, aquí, cuando la tarde trabaja
con los difuntos, en el espejo cansado del crepúsculo.)
¿Qué me dices, después de dejar el alma? —Nada habré de decir, socavados
los miedos. Nada en la claridad cuando asciendo.
Tiemblan las vitrinas del oleaje del horizonte, apenas abolidos
los sonambulismos, el imán de los mástiles en los párpados, las llaves
purificadas del calostro…

Barataria, 20.IX.2013