jueves, 12 de septiembre de 2019

MENTRE LA CIUTAT I ELS SEUS CARRERS

Imagen FB de Pere Bessó





MENTRE LA CIUTAT I ELS SEUS CARRERS




Mentre la ciutat i els seus carrers dormen el mos de la nit i les seues fúnebres campanes negres: ara l’ull és fatal en les voltes on es perden els semblants i el regne s’alça com tèrbol paper mogut pel vent al costat de la porta del temps el folklore urbà dels fetitxes penjant de les portes contra qualsevol finestra les arrugues de la boira i la tomba del paradís en què creguérem.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





MIENTRAS LA CIUDAD Y SUS CALLES




Mientras la ciudad y sus calles duermen el mordisco de la noche y sus fúnebres campanas negras: ahora el ojo es fatal en las bóvedas donde se pierden los semblantes y el reino se alza como turbio papel movido por el viento junto a la puerta del tiempo el folklore urbano de los fetiches colgando de las puertas contra cualquier ventana las arrugas de la bruma y la tumba del paraíso en el que creímos.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga


NO RECORDE EL PERLLONGAT ESPILL

Imagen FB de Pere Bessó






NO RECORDE EL PERLLONGAT ESPILL




Ja no recorde el perllongat espill de l’altre cos davant del fàstic ni el full de conjectures en la boca però sí la nit en el paradís de pedra de la faula en l’ofec sempre les mateixes gotes malmeses de l’hivern i els teus pits que sobreviuen en la meua a boca de gola anyil. (En un país com el nostre la consciència és com un daltabaix on qualsevol levita.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





NO RECUERDO EL PROLONGADO ESPEJO




Ya no recuerdo el prolongado espejo del otro cuerpo frente al hastío ni el folio de conjeturas en la boca pero sí la noche en el paraíso de piedra de la fábula en el ahogo siempre las mismas gotas maltrechas del invierno y tus pechos que sobreviven a mi boca de añil garganta. (En un país como el nuestro la conciencia es como un subibaja donde cualquiera levita.)
.
Del libro: "Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

miércoles, 11 de septiembre de 2019

ENMIG DE LA NIT

Imagen Pinterest





ENMIG DE LA NIT




A meitat de la nit la lluna cau de bocadents en l’alé.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




A MITAD DE LA NOCHE




A mitad de la noche la luna cae de bruces en el aliento.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

EN L’OMBRA QUE CAU

Imagen FB de Pere Bessó






EN L’OMBRA QUE CAU




En l’ombra que cau cap a l’oblit la llum cega del bes finit
Tot és un tremolós sender d’aigües: la son arrossega
totes les orfandats — cap a l’horabaixa la rosa reclinada en la sendera
de l’ull fugitiu que es nega a esborrar les vívides paraules
del pit: el món sempre és història o sospita ací el cos
i la seua ombra d’espills trencats.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





EN LA SOMBRA QUE CAE




En la sombra que cae hacia el olvido la luz ciega del beso fenecido
Todo es un trémulo sendero de aguas: el sueño arrastra
todas las orfandades —atardece reclinada la rosa sobre el sendero
del ojo fugitivo que se niega a borrar las vívidas palabras
del pecho: el mundo siempre es historia o sospecha ahí el cuerpo
y su sombra de espejos rotos.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga