domingo, 5 de enero de 2014

RICTUS

Imagen cogida de la res




RICTUS




Allà en la forma de l’au, guarides les cendres del mar mort dels jardins.
Damunt de la taula l’ombra innocua dels dies d’òxid (la cel·lofana de l’aire
sobre les fulles artificials de l’embenat.)
Per a ser lliure, el temps sense albellons i els escalons de l’escala
sense nicotina: al capdavall se sap que les ales funcionen sense vinagre,
que el camí del pa és estret com els túnels.
A certs focs toca llevar-los l’agredolç, allisar els guants
i atrapar les papallones al vol.
En la punta del plaer memorable, la llengua és finalment una acumulació
de saliva, la xarxa salina costanera.

“Rictus” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




RICTUS





Allá en la forma del ave, sanadas las cenizas del mar muerto de los jardines.
Sobre la mesa la sombra inocua de los días de óxido (el celofán del aire
sobre las hojas artificiales del vendaje.)
Para ser libre, el tiempo sin alcantarillas y los peldaños de la escalera
sin nicotina: al final uno sabe que las alas funcionan sin vinagre,
que el camino del pan es angosto como los túneles.
A ciertos fuegos hay necesidad de quitarle lo agridulce, desarrugar los guantes
y coger al vuelo las mariposas.
En la punta del placer memorable, la lengua acaba siendo un agolpamiento
de saliva, la red salina de los litorales.

Barataria, 03.I.2014

sábado, 4 de enero de 2014

SHKRIMI

Imagen cogida de la red




SHKRIMI


A Grace B. Castro H.


Pisha në prag si një hije bindëse. Deri ku shkon 
forma e bërë nga duart e mi,
imazhet të cilat zbusin
qartësinë? – Jehonat e orëve të fshehura në flakët që depërtojnë
deri në fund të ngjyrës që jeton përbrenda.
(Është një shi që ushëton si bukë në letrën e bardhë: ato janë 
Drama të vdekjes të fermentuara në pëllëmbë të dorës,
kjo thotë, definitivisht, trupin e hollë të asaj që është parashikuar.)
-- Çdo fjalë e parë më jep ndjenjën e krahut dhe kujtime.
Në dollapin drynit të derës, ndriçimin fillestar të ylberit:
në hamak të varur, jerm i shumëzuar i orakullit.

Poema traducido al albanés por el poeta y traductor Fahredin Shehu





ESCRITURA



A Grace B. Castro H.




El pino en el dintel como una sombra persuasiva. ¿Hasta dónde
llega la forma creada por mis manos, las imágenes que sofocan 
la claridad? —Ecos de relojes soterrados en cada lumbre que penetra
el fondo de la tinta vivida hacia dentro.
(Hay una lluvia que grita como el pan en la hoja en blanco: existen
estertores fermentados en la palma de la mano, ésta que interpreta,
definitiva, el cuerpo alígero de lo que se anticipa.) 
—Cada primera palabra me da el sentido del ala y los recuerdos.
Hacia la alacena de la cerradura, el relámpago abierto del arcoíris:
en la hamaca de la levedad, el desvarío multiplicado del oráculo.
Barataria, 15.IX.2013

jueves, 2 de enero de 2014

DESPRÉS

Imagen cogida de la red




DESPRÉS





Després de la golfa buida del foc, els ecos fosos de la set.
(El mutisme de la nit batega amb totes les seues absències), —la llenya del xiprer
s’esvaeix en presagis:
a cada funerària li incorpore Llàtzers,
a cada espessura el meu sigil, l’edat íntima del llaüt, 
i el cobertor de la boirina que sovint es torna circular en els meus parracs.





DESPUÉS





Después del desván vacío del fuego, los ecos derretidos de la sed.
(El mutismo de la noche palpita con todas sus ausencias), —la leña del ciprés
se desvanece en presagios:
a cada funeraria le incorporo Lázaros,
a cada espesura mi sigilo, la edad íntima del laúd, 
y la cobija de la neblina que a menudo se torna circular en mis andrajos.

Barataria, 16. XII.2013

jueves, 5 de diciembre de 2013

OFICI

Imagen cogida de la red




OFICI




Entre les meues eines es troben la tinta i el quadern; la polida
ve després quan escolte els ecos invisibles de la cal·ligrafia: 
(tot és normal mentre que els albellons no arriben al meu olfacte.)
Mai no m’adone del moment que els draps suen en el quadern,
ni quan s’esvaneixen les meues sabates en el deliri.
Cada paraula és una ciutat on jugue, així és com el temps
s’ompli d’antulls: juguem —tu i jo, per descomptat— 
en l’estany del melic, on hui com hui, no hi ha sicaris, 
sinó memòria de l’ull extasiat…


“Ofici” [‘Oficio’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




OFICIO




Entre mis aperos están la tinta y el cuaderno; el pulimento
viene después cuando escucho los ecos invisibles de la caligrafía: 
(todo es normal mientras los albañales no lleguen a mi olfato.)
Nunca me doy cuenta del momento en que los trapos sudan en el cuaderno,
ni cuando se desvanecen mis zapatos en el delirio.
Cada palabra es una ciudad en la que juego, así es como el tiempo
se llena de anteojos: jugamos —vos y yo, desde luego— 
en el lago del ombligo, donde hoy por hoy, no existen sicarios, 
sino memoria del ojo extasiado…

Barataria, 05.XII.2013