DIARI DE LA MEMÒRIA

Imagen FB de Pere Bessó

DIARI DE LA MEMÒRIA

Les bigues de la casa com el fruit obert de les setmanes: som espectadors de fustes i sons, de boirines visitants. I també d’un mar cec, inconfessable i de feréstegues soledats. Fa olor aquell fruit càlid buscant el seu desguàs. A estones ens colpeja la pedra de l’alegria i el desordre perpetu de la matèria. En el forrellat de cendra navega el temps.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DIARIO DE LA MEMORIA

Las vigas de la casa como el fruto abierto de las semanas: somos espectadores de maderas y sonidos, de neblinas visitantes. Y también de un mar ciego, inconfesable y de hurañas soledades. Huele aquel fruto cálido buscando su desagüe. A ratos nos golpea la piedra de la alegría y el desorden perpetuo de la materia. En el cerrojo de ceniza navega el tiempo.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

CERTA PERPLEXITAT

Imagen FB de Pere Bessó

CERTA PERPLEXITAT

Tots els transeünts busquen el seu horitzó i escopeixen en les voravies. Davall del paviment, els peus gastats. Això inclou l’alé i la parcel·la dels ulls. 

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CIERTA PERPLEJIDAD

Todos los transeúntes buscan su horizonte y escupen sobre las aceras. Debajo del pavimento, los pies gastados. Eso incluye el aliento y la parcela de los ojos. 
.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

ESTRANYES HORES

Imagen FB de Pere Bessó

ESTRANYES HORES

Al caient de territoris de llauna, el sutge de les estranyes hores: ens mossega l’entranya, mentre a fora, el mosaic de llums desordena rostres i carrers.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EXTRAÑAS HORAS

Al filo de territorios de hojalata, el hollín de las extrañas horas: nos muerde la entraña, mientras afuera, el mosaico de luces desordena rostros y calles.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

FINESTRA DE L’INSTANT

Imagen FB de Pere Bessó

FINESTRA DE L’INSTANT

Darrere de la finestra la necessitat cega de la plenitud. L’instant de la nuesa revelada, els ulls més enllà dels territoris de la boirina. Després del sucós moll de la pell, les resines de fora juntament amb els sons de la fullaraca. És destí la matèria que s’aprima en la nit i misteri la flama de la rosada.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

VENTANA DEL INSTANTE

Detrás de la ventana la necesidad ciega de la plenitud. El instante de la desnudez revelada, los ojos más allá de los territorios de la neblina. Tras el jugoso muelle de la piel, las resinas de afuera junto con los sonidos de la hojarasca. Es destino la materia que se adelgaza en la noche y misterio la llama del rocío.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga