jueves, 2 de enero de 2014

DESPRÉS

Imagen cogida de la red




DESPRÉS





Després de la golfa buida del foc, els ecos fosos de la set.
(El mutisme de la nit batega amb totes les seues absències), —la llenya del xiprer
s’esvaeix en presagis:
a cada funerària li incorpore Llàtzers,
a cada espessura el meu sigil, l’edat íntima del llaüt, 
i el cobertor de la boirina que sovint es torna circular en els meus parracs.





DESPUÉS





Después del desván vacío del fuego, los ecos derretidos de la sed.
(El mutismo de la noche palpita con todas sus ausencias), —la leña del ciprés
se desvanece en presagios:
a cada funeraria le incorporo Lázaros,
a cada espesura mi sigilo, la edad íntima del laúd, 
y la cobija de la neblina que a menudo se torna circular en mis andrajos.

Barataria, 16. XII.2013

jueves, 5 de diciembre de 2013

OFICI

Imagen cogida de la red




OFICI




Entre les meues eines es troben la tinta i el quadern; la polida
ve després quan escolte els ecos invisibles de la cal·ligrafia: 
(tot és normal mentre que els albellons no arriben al meu olfacte.)
Mai no m’adone del moment que els draps suen en el quadern,
ni quan s’esvaneixen les meues sabates en el deliri.
Cada paraula és una ciutat on jugue, així és com el temps
s’ompli d’antulls: juguem —tu i jo, per descomptat— 
en l’estany del melic, on hui com hui, no hi ha sicaris, 
sinó memòria de l’ull extasiat…


“Ofici” [‘Oficio’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




OFICIO




Entre mis aperos están la tinta y el cuaderno; el pulimento
viene después cuando escucho los ecos invisibles de la caligrafía: 
(todo es normal mientras los albañales no lleguen a mi olfato.)
Nunca me doy cuenta del momento en que los trapos sudan en el cuaderno,
ni cuando se desvanecen mis zapatos en el delirio.
Cada palabra es una ciudad en la que juego, así es como el tiempo
se llena de anteojos: jugamos —vos y yo, desde luego— 
en el lago del ombligo, donde hoy por hoy, no existen sicarios, 
sino memoria del ojo extasiado…

Barataria, 05.XII.2013

lunes, 25 de noviembre de 2013

TERRITORI

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




TERRITORI




Al paviment, la llum insalvable: fred àmbit, allà, de les paraules.
El dia com un espectre en la fulla, declina i estremeix l’existència.
És que en l’ombra s’esvaeix el territori? (Adins del moviment
s’alberga la intimitat),
la desmesura del pensament i els dies inexorables.
La infancia sempre em rescata dels moments adustos, d’aquells llocs
remots de l’olfacte. Més tard sé que un ocell prolonga l’aire en les seues ales.
I això em basta.

“Territori” [‘Territorio’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ






TERRITORIO




Sobre el pavimento, la luz insalvable: frío ámbito, allí, de las palabras.
El día como un espectro en la hoja, declina y estremece la existencia.
¿Es que en la sombra se desvanece el territorio? (Adentro del movimiento
se alberga la intimidad),
la desmesura del pensamiento y los días inexorables.
Siempre la infancia me rescata de los momentos adustos, de aquellos sitios
remotos del olfato. Luego sé que un pájaro prolonga el aire en sus alas.
Y eso me basta.

Baratària, 22.XI.2013

sábado, 23 de noviembre de 2013

CANSAMENT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




CANSAMENT




A la fi del dia, resta el llibre damunt de la taula i el fogar cremant en secret.
Res més cert: deixat el galop, visc en una zona d’incendis
i mort: muir, morim en secret tanta llunyania. Hi ha substàncies
delirants com ara els límits cremats de la consciència.
Mentre la foscor m’abasta, mire de no agonitzar en els meus pensaments.
En cada passadís de la tinta i la cal·ligrafia, deixe hores i campanades
d’ocells, deixe la porta oberta del subconscient, per si de cas.
Creix la flama, l’escòria i la cendra…

“Cansament” [‘Cansancio’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




CANSANCIO




Al final del día, queda el libro sobre la mesa y el fogón ardiendo en secreto.
Nada más cierto: dejado el galope, vivo en una zona de incendios
y muerte: muero, morimos en secreto tanta lejanía. Hay substancias
delirantes como los límites quemados de la conciencia.
Mientras la oscuridad me alcanza, procuro no agonizar en mis pensamientos.
En cada pasadizo de la tinta y la caligrafía, dejo horas y campanadas
de pájaros, dejo la puerta abierta del subconsciente, por si acaso.
Crece la flama, la escoria y la ceniza…

Barataria, 21.XI.2013