LA MEUA OMBRA, NOMÉS

Imagen FB de Pere Bessó

LA MEUA OMBRA, NOMÉS

Només l’ombra de l’home darrere de l’home. L’eco recollit
de les andanes, el vel vençut de l’alè.
L’ull s’estèn de sobte al barranc dels somnis.
A l’ala s’entonen els tants destins que forneix el món:
ací, íntima, groga l’espasa del sanglot, l’ocell vegetal
de les meues ànsies, —(vostè que esguità amb crits la rosada.)
Davant de la ferida del pressentiment, el calendari roig de la nit
que gemega, l’hòstia delirant de la set a les bastides,
la mala herba de boira als meus ulls.
Darrere de nosaltres, els passos freds i la necessitat de cridar l’ofegament
i l’incendi, potser el tifó dels poders de la terra.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

MI SOMBRA, SOLAMENTE

Solo la sombra del hombre detrás del hombre. El eco recogido
de los andenes, el velo vencido del aliento.
El ojo se tiende sobre el barranco de los sueños repentinamente.
En el ala se entonan los tantos destinos que depara el mundo:
ahí, íntima, amarilla la espada del sollozo, el pájaro vegetal
de mis ansias, —(usted que salpicó de gritos el rocío.)
Ante la herida del presentimiento, el calendario rojo de la noche
que gime, la hostia delirante de la sed en los andamios,
la maleza de niebla sobre mis ojos.
Detrás de nosotros, los pasos fríos y la necesidad de gritar el ahogo
y el incendio, quizás el tifón de los poderes de la tierra.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.

©André Cruchaga