Imagen FB de Pere Bessó
FOGATA LÚGUBRE
…me duele el sueño grabado
en un puñal,…
César Vallejo
César Vallejo
Potser tornaré un
dia, —no ho sé—, amb els mateixos dubtes i la pell cansada; potser, com la nit
i totes les seues pèrdues. En les aigües del camí, no hi ha més viatges, ni
aquella porta oberta que donava al riure. El cansament emmalalteix de penombra
i molts cresols consumits. Potser tornarà per a respondre les darreres
preguntes, o només serà el punyal gravat al meu tòrax. Jo la veig, però, com un
llibre de molsa a les mans, com una terra d’ombres per a recordar el vent, com
una finestra que es despulla davant dels meus ulls.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
FOGATA LÚGUBRE
…me duele el sueño grabado
en un puñal,…
César Vallejo
César Vallejo
Quizás vuelva un día,
—no lo sé—, con las mismas dudas y la piel cansada; acaso, como la noche y
todos sus extravíos. En las aguas del camino, no hay más viajes, ni aquella
puerta abierta que daba a la risa. El cansancio adolece de penumbra y muchos
candiles consumidos. Quizás vuelva para responder las últimas preguntas, o sólo
será el puñal grabado en mi tórax. Yo la veo, sin embargo, como un libro de
musgo entre mis manos, como una tierra de sombras para recordar el viento, como
una ventana que se desnuda frente a mis ojos.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario