sábado, 2 de marzo de 2019

FOGATA LÚGUBRE

Imagen FB de Pere Bessó





FOGATA LÚGUBRE




…me duele el sueño grabado en un puñal,…
César Vallejo




Potser tornaré un dia, —no ho sé—, amb els mateixos dubtes i la pell cansada; potser, com la nit i totes les seues pèrdues. En les aigües del camí, no hi ha més viatges, ni aquella porta oberta que donava al riure. El cansament emmalalteix de penombra i molts cresols consumits. Potser tornarà per a respondre les darreres preguntes, o només serà el punyal gravat al meu tòrax. Jo la veig, però, com un llibre de molsa a les mans, com una terra d’ombres per a recordar el vent, com una finestra que es despulla davant dels meus ulls.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





FOGATA LÚGUBRE




…me duele el sueño grabado en un puñal,…
César Vallejo




Quizás vuelva un día, —no lo sé—, con las mismas dudas y la piel cansada; acaso, como la noche y todos sus extravíos. En las aguas del camino, no hay más viajes, ni aquella puerta abierta que daba a la risa. El cansancio adolece de penumbra y muchos candiles consumidos. Quizás vuelva para responder las últimas preguntas, o sólo será el puñal grabado en mi tórax. Yo la veo, sin embargo, como un libro de musgo entre mis manos, como una tierra de sombras para recordar el viento, como una ventana que se desnuda frente a mis ojos.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: