Imagen FB de Pere Bessó
AUTOREFLEXIÓ
Enmig de la corrosió del dia, giren els
fils fúnebres del goig.
Ens crida la nit amb la seua boca humida.
Ens apressa l’inventari de cendra a les temples, l’ideal
de tot el que ens condemnà aquest viatge a viure en l’ocult.
Res no ens vencé, encara que el vent haguera desfet l’encanteri.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Ens crida la nit amb la seua boca humida.
Ens apressa l’inventari de cendra a les temples, l’ideal
de tot el que ens condemnà aquest viatge a viure en l’ocult.
Res no ens vencé, encara que el vent haguera desfet l’encanteri.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
AUTORREFLEXIÓN
En medio de la corrosión del día, giran
los hilos fúnebres del gozo.
Nos llama la noche con su boca húmeda.
Nos apremia el inventario de ceniza sobre las sienes, el ideal
de cuanto nos condenó este viaje a vivir en lo oculto.
Nada nos venció, aunque el viento haya deshecho el hechizo.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
Nos llama la noche con su boca húmeda.
Nos apremia el inventario de ceniza sobre las sienes, el ideal
de cuanto nos condenó este viaje a vivir en lo oculto.
Nada nos venció, aunque el viento haya deshecho el hechizo.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario