Imagen FB de Pere Bessó
RIURE DEIXATAT
De vegades només
és el riure retorçat del temps. El riure que mor deixatat i derrotat. Camine
entre carrers líquids i soledats humides. Camine sobre la sotsobra dels
records. Camine entre un dol i un altre, com el gris dolent i dispers de la
mort. Camine i ja és porfídia la meua sang derruïda. En cada ganivet de
misèries es fonen les paraules, els peixos desfullats del calendari. És roig el
blanc de la nit dessagnada, les violes pàl·lides de les gotes de tempesta al
tòrax. A les ossades nues, el fred pur del fèretre.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
RISA DESLEÍDA
A veces sólo es la
risa retorcida del tiempo. La risa que muere desleída y derrotada. Camino entre
calles líquidas y húmedas soledades. Camino sobre la zozobra de los recuerdos.
Camino entre un luto y otro, como el gris doliente y disperso de la muerte.
Camino y ya es porfía mi sangre derruida. En cada cuchillo de miserias se
derriten las palabras, los peces deshojados del calendario. Es rojo el blanco
de la noche desangrada, los alhelíes pálidos de las gotas de tempestad en el tórax.
En las osamentas desnudas, el frío puro del féretro.
Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario