ESFONDRAMENT

Imagen FB de Pere Bessó

ESFONDRAMENT

Sent la intensitat líquida desdoblegar-se de la veu, els cantons de les buganvíl·lies en el trau de calç de la intempèrie i aquesta mena d’ebullició quotidiana sobre els buits de la degradació. (Cadascú evoca per a maleir la sospita, o senzillament torna a aquell altre personatge que s’ofega al coixí o colpeja l’escriptura de l’alé.)

Camine al voltant de diferents demografies: muda l’harmonia després dels colps, davant la lepra dels telers del desig. Ací o allà els sarcòfags i el murmuri dels genitals en forma de romeguera. I la granissada de còdols i la pedra, plena d’intempèrie i usura.

En la multiplicitat dels malsons, el banc de sorra cucat de nits fúnebres. És fals el miracle de la beatitud, fosc l’asfalt dels pressentiments.

Tracte, per si de cas, d’allunyar-me dels vents polsosos d’ossos. I d’aquells glopets d’aire, ara esbocinats.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DESMORONAMIENTO

Siento la intensidad líquida desdoblarse de la voz, las esquinas de las veraneras en el ojal de cal de la intemperie y esa suerte de cotidiana ebullición sobre los vacíos de la degradación. (Cada quien evoca para maldecir la sospecha, o simplemente retorna a ese otro personaje que se ahoga en la almohada o golpea la escritura del aliento.)

Camino alrededor de diferentes demografías: muta la armonía tras los golpes, ante la lepra de los telares del deseo. Aquí o allá los sarcófagos y el murmullo de los genitales en forma de zarza. Y la granizada de guijarros y la piedra, llena de intemperie y usura.

En la multiplicidad de las pesadillas, el médano engusanado de noches fúnebres. Es falso el milagro de la beatitud, oscuro el asfalto de los pálpitos.

Trato, por si acaso, de alejarme de los vientos polvosos de huesos. Y de aquellos puchitos de aire, ahora hechos trizas.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga