Imagen FB de Pere Bessó
PETITES MISÈRIES
A la mà buida del crit, les hores amb tripulació abissal. Tot sembla oblit violent i inassolibles els amulets. Brama la fulla que cau vençuda en la seua remor.
Enmig del batec i les marees, la molsa salvatge dels somnis: en el desterrament, les promeses incomplides. Batega, aspra, la roba de la intempèrie i l’udol de les antípodes.
(Estreny la set a l’erm, aquest sense trens, sense ales, sense infinit. Creix la mala herba i les pors fins a ser insomni l’enrenou. Al rostre es dibuixen taüts insomnes i fosses incandescents.)
D’aquell escull només em resta la pèrdua a la boca.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
PEQUEÑAS MISERIAS
En la mano vacía del grito, las horas con tripulantes abisales. Todo parece violento olvido e inasibles los amuletos. Vocifera la hoja que cae vencida en su murmullo.
Entre el latido y las mareas, el musgo salvaje de los sueños: en el destierro, las promesas incumplidas. Palpita, áspera, la ropa de la intemperie y el aullido de las antípodas.
(Aprieta la sed sobre el páramo, ése sin trenes, sin alas, sin infinito. Crece la maleza y los miedos hasta ser insomnio el trajín. En el rostro se dibujan ataúdes insomnes y fosas incandescentes.)
De aquel escollo, sólo me queda el extravío en la boca.
De “Poemas del descreimiento”, 2018
©
André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario