TORTURA DELS MEUS ULLS

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

TORTURA DELS MEUS ULLS

Tot ho explica ja el món en el seu abisme pregon: és rude l’alé que persisteix en el clam.

Dins dels meus ulls, les ulleres amb espines dels senders, la fúria amb els desencontres i el nus cec de la vehemència.

Arrosseguem trossets d’insomni en la gola. També travessem els taüts de la nostra carn.

En les bèsties de la vigília galopen canelobres ofegats.

Tot deliri resta invalidat a la vora de les temples. (El temps ens llança el seu sanglot de granit.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català

TORTURA DE MIS OJOS

Ya todo lo explica el mundo en su profundo abismo: es rudo el aliento que persiste en el clamor.

En el interior de mis ojos, las ojeras con espinas de los senderos, la furia con los desencuentros y el nudo ciego de la vehemencia.

Arrastramos trocitos de insomnio en la garganta. También atravesamos los ataúdes de nuestra carne.

En las bestias de la vigilia galopan ahogados candelabros.

Todo delirio queda invalidado al borde de las sienes. (El tiempo nos lanza su sollozo de granito.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.

© André Cruchaga