ANSIETATS

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

ANSIETATS

Mirem l’au en forma d’aeroplà. En qualsevol lloc som pròfugs 
de la pròpia ombra: (de sobte, l’espillet, espillet), mentre que la soledat 
es precipita al pit. Ai dels que creuen que el món els pertany,
o que ja conqueriren la mecànica de les ablucions.
Sovint els somnis s’ombregen amb la bava de la mateixa demència;
o la demència és tan estrident com el sexe sàdic.
Riu-te, —si vols— de la llum dels convictes, dels que mai no hipotecaren
la seua paraula, riu-te dels unicorns. Ai, la antropofàgia que només em deixa
els monyons de la malifeta.
(Avui en dia és fàcil perdre’s en la intempèrie, no només a l’extraradi
de la pròpia consciència.) Demà seré sempre davant de l’espill impossible
de l’esfinx congelada de la sal…

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

ANSIEDADES

Uno mira el ave en forma de aeroplano. En cualquier parte se es prófugo 
de la propia sombra: (de pronto, el espejito, espejito), mientras la soledad 
se precipita en el pecho. Ay, de los que creen que el mundo les pertenece,
o que ya conquistaron la mecánica de las abluciones.
A menudo los sueños se sombrean con la baba de la propia demencia;
o la demencia es tan estridente como el sexo sádico.
Ríete, —si quieres— de la luz de los convictos, de los que nunca hipotecaron
su palabra, ríete de los unicornios. Ay, la antropofagia que sólo me deja
los muñones del entuerto.
(Hoy en día es fácil perderse en la intemperie, no sólo en los suburbios
de la propia conciencia.) Mañana estaré siempre frente al espejo imposible
de la esfinge congelada de la sal…