PARANOIES

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

PARANOIES

En la gota de sol que llepa l’horitzó, els dies comptats dels graons,
la primavera negra dels regnes interiors: la saliva totèmica de les hamaques,
les litografies del sexe amb els seus pedestals mutilats.
Les dents pengen dels records de les ninetes, —imaginaris davant
de la pal·lidesa del cresol, murs com grans orelles de zinc.
En els dies corromputs de l’indi, el breu ocell dels afeixugaments a la sala
d’emergències del niu. (Em debat entre el fil de l’aixeta i la moneda
que m’ofega); davant de la rosa del torrent desapareixen els desigs fossilitzats.
Ja és tard per a buscar una farmàcia i traure’m la histèria:
—Tu i jo pugem a l’infinit de la desesperació.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

PARANOIAS

En la gota de sol que lame el horizonte, los días contados de los peldaños,
la primavera negra de los reinos interiores: la saliva totémica de las hamacas,
las litografías del sexo con sus pedestales mutilados.
Los dientes cuelgan de los recuerdos de las pupilas, —imaginarios frente
a la palidez del candil, muros como grandes orejas de zinc.
En los días corrompidos del índigo, el breve pájaro de los agobios en la sala
de emergencias del nido. (Me debato entre el hilo del grifo y la moneda
que me asfixia); frente a la rosa del torrente desaparecen los deseos fosilizados.
Ya es tarde para buscar una farmacia y me quite la histeria:
—Vos y yo ascendemos al infinito de la desesperación.
Barataria, 09. XII.2013