SUFOCACIÓ

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

SUFOCACIÓ

En els sediments propis de la nit invente els buits. Mossega l’esplendor
del trànsit amb els seus minuts de temptació de l’ocell arcà que habita
les entreteles de l’horitzó.
Salta l’antiga veu de les mans i el seu rovell, la ciència de les corbes 
d’aquest món, el culte als fetitxes i al mal d’ull que emergeix de les paraules.
(Només el despull té sabor a glòria perquè és consubstancial als punts
cardinals; només la llei de l’olfacte ens dóna compte de la corporeïtat sobtada.)
Es reposa entre tantes sufocacions com monedes invencibles damunt de la fullaraca:
no hi ha imaginaris sense aclaparaments, ni festí d’ombres en l’espill
que no siguen disfresses inquisidores d’aquest viatge voraç de l’efímer.
Com la nit mengívola del firmament, 
aquest no ser en els cansaments, (demà obriré els ulls al present per a llevar
l’embolcall a la soledat. Dins del matossar, voltes mengívoles.)

“Sufocació” [‘Sofoco’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ 

SOFOCO

En los sedimentos propios de la noche invento los vacíos. Muerde el esplendor
del tránsito con sus minutos de tentación del arcano pájaro que habita
los entretelones del horizonte.
Salta la antigua voz de las manos y su herrumbre, la ciencia de las curvas 
de este mundo, el culto a los fetiches y al mal de ojo que emerge de las palabras.
(Solo el despojo tiene sabor a gloria porque es consustancial a los puntos
cardinales; solo la ley del olfato nos da cuenta de la corporeidad inesperada.)
Uno reposa entre tantos sofocos como monedas invencibles sobre la hojarasca:
no hay imaginarios sin agobios, ni festín de sombras en el espejo
que no sean inquisidores disfraces de este viaje voraz de lo efímero.
Igual que la noche comestible del firmamento, 
este no ser en los cansancios, (mañana abriré los ojos al presente para quitarle
la envoltura a la soledad. Dentro del matorral, bóvedas comestibles.)
Barataria, 23.IX.2014