PAISATGE CONTINU

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

PAISATGE CONTINU

És el mateix cantó sense testaments, la vaca de la penombra sobre l’eclipsi;
veig la continuïtat immoral que plega els genolls, les hamaques flotants
de les parpelles a través de l’única escletxa de la finestra: 
tu, proverbial, en algun paisatge màgic a la vora del roser boca amunt 
dels ports, o en l’únic lloc possible: 
la meua caverna les parets de la qual lleví del desús. (En els meus ulls, l’avidesa

encara del Stanislaus National Forest i la seua verema per a la perennitat.)
—En acabant sobre les paraules, la flama verda arquejada en els pensaments.
Maduren els cèrvols en l’horari dels meus porus.
Cada paraula en el rostre fa el recompte de molts noms: 
tot ens despulla i així, innombrables, ens recobrem sans d’ocells
i d’asfíxia. Deixem fora dels nostres braços, la melangia i l’abandó.
(La tendresa és com l’olor a alfàbega en la infinita pietat del cerç.)

“Paisatge continu” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ 

PAISAJE CONTINUO

Es la misma esquina sin testamentos, la vaca de la penumbra sobre el eclipse;
veo la continuidad inmoral que dobla las rodillas, las hamacas flotantes
de los párpados a través de la única rendija de la ventana: 
vos, proverbial, en algún paisaje mágico a la orilla del rosal boca arriba 
de los puertos, o en el único lugar posible: 
mi caverna cuyas paredes saqué del desuso. (En mis ojos, todavía la avidez 
del Stanislaus National Forest y su vendimia para la perennidad.)
—Luego sobre las palabras, la flama verde arqueada en los pensamientos.
Maduran los ciervos en el horario de mis poros.
Cada palabra en el rostro hace el recuento de muchos nombres: 
todo nos desnuda y así, innumerables, nos recobramos sanos de pájaros
y de asfixia. Dejamos fuera de nuestros brazos, la melancolía y el abandono.
(La ternura es como el olor a albahaca en la infinita piedad del cierzo.)
Barataria, 05.IX.2014