FULLA

Imagen cogida de la red

FULLA

Per si de cas, com en fuita la fulla dels somnis, la tinta al degoteig.
Cadascú es desintegra (sal o escuma en la marxa de l’ocell
o la mosca de la fulla irreal que gira nua.)
En la branca del foc, l’eco de la nostàlgia amb el seu frenesí d’univers.
Sona el vent i em deixa l’alé amb gust d’intempèrie.
Tot ha segut follia: els carrerons trepitjats, l’etimologia de les finestres,
les hores passades que no ressusciten, la flassada desordenada dels núvols,
la pedra que repeteix cada dia el seu mutisme.
Al marge del camí la fulla precipitant-se i la darrera gota absurda
dels ulls que fuig amerada de paraules: la llum sagna en la pàgina.
En l’horitzó, els lladrucs i aqueixos estranys buits inenarrables.

“Fulla” [‘Hoja’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

HOJA

Por si acaso, como en fuga la hoja de los sueños, la tinta al goteo.
Cada quien se desintegra (sal o espuma en la andadura) del pájaro
o la mosca de la hoja irreal que gira desnuda.)
En la rama del fuego, el eco de la nostalgia con su frenesí de universo.
Suena el viento y me deja el aliento con sabor a intemperie.
Todo ha sido locura: los callejones andados, la etimología de las ventanas,
las horas pasadas que no resucitan, la cobija desordenada de las nubes,
la piedra que repite cada día su mutismo.
A la orilla del camino la hoja precipitándose y la última gota absurda
de los ojos que huye empapada de palabras: la luz sangra en la página.
En el horizonte, los ladridos y esos extraños vacíos inenarrables.

Barataria, 23.IX.2014