ESPINES

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

ESPINES

No són llegendàries com sembla: ensopeguem diàriament amb elles.
Són als carrers i a les catacumbes, en la consciència atàvica d’alguns cossos vius. 

Es troben ça i lla desentonant en el tors dels ocells;
maldestres sobresurten per damunt de la asfíxia.
(A cada minut, mosseguen la conca dels ulls, així compleixen el seu manifest
desesperat d’intimidar els talons i abraçar la sang i la plorera.)
Les he vistes des d’aquella mort antiga.
No és mer simbolisme l’esbarzer amarg que revela la matinada, ni el semen
que brolla de la seua albada.
Un dia no serem, és cert. Morirem d’indigestió, miserables, inútils
com les paraules sobre la cendra suorosa de la història.

“Espines”[‘Espinas’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït del castellà al català per PERE BESSÓ

ESPINAS

No son legendarias como parece: uno tropieza a diario con ellas.
Están en las calles y en las catacumbas, en la conciencia atávica de algunos cuerpos vivos. Están aquí y allá desentonando en el torso de los pájaros;
torpes sobresalen encima de la asfixia.
(A cada minuto, muerden la cuenca de los ojos, así cumplen su manifiesto
desesperado de amedrentar los calcañales y abrazar la sangre y el sollozo.)
Las he visto desde aquella muerte antigua.
No es mero simbolismo la zarza amarga que desvela la madrugada, ni el semen
que brota de su alborada.
Un día no seremos, es cierto. Moriremos de indigestión, miserables, inútiles
como las palabras sobre la ceniza sudorosa de la historia.
Barataria, 16.VII.2014