DE VEGADES UN VIATGE

Imagen cogida de la red

DE VEGADES UN VIATGE

De vegades un viatge tan sols és la nit que recorre temples i ninetes i oblits.
Empelt d’erm als dits, la mateixa aigua en fuita de l’infinit.
L’asfalt sospita de la sal que s’enfila a les ninetes des de les abraçades lentes
que agonitzen en la commoció de la ferida.
(Un altre fou el crit que forjà el subterrani; una altra, la set al bahareque
de les ombres; un altre, el fang que florí a la intempèrie.)
Descalç, com sempre, purifique les despulles de les cunetes, aqueix llindar
dels exilis, els manuals que juguen a ser espills.
En els peixos dels ulls, la tempesta que mossega la gola.
Cada empremta, cada roca foradada, és aqueix altre llenguatge dels viatges:
quan ja hem davallat només resta la veu de la nostàlgia i els pertrets
estàtics de la salmorra… 

“De vegades un viatge” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

A VECES UN VIAJE

A veces un viaje es sólo la noche que recorre sienes y pupilas y olvidos.
Injerto de páramo en los dedos, la misma agua en fuga del infinito.
El asfalto sospecha de la sal que trepa a las pupilas desde los lentos brazos
que agonizan en la conmoción de la herida.
(Otro ha sido el grito que forjó lo subterráneo; otra, la sed en el bahareque
de las sombras; otro, el barro que floreció en la intemperie.)
Descalzo, como siempre, purifico los despojos de las cunetas, ese umbral
de los exilios, los manuales que juegan a ser espejos.
En los peces de los ojos, la tempestad que muerde la garganta.
Cada huella, cada roca horadada, es ese otro lenguaje de los viajes:
ya cuando hemos descendido sólo queda la voz de la nostalgia y los pertrechos
estáticos de la salmuera…

Barataria, 22.II.2014