FAM

Sin título

FAM

Tinc fam de temps i rosada; fam de mar i instint.
(De vol íntim sobre la infinitud de les florescències. Em cansaren
ja les paraules doctorals, el sufocament de la negació i les tisores, els desajustaments
de la respiració, el glop amarg del miratge, les estadístiques
de l’oferta i la demanda…)
Vull llevar el vòmit del pedestal de les estàtues; em fan mal
els cèntims de la microeconomia, els seudo racionalismes en proclames:
en l’escena gargallege per a distanciar-me de les bagatel•les,
la infància no té per què enfosquir als mítings.
—Hi ha una veritat més que caboteja: la compra venda de les pors
i l’agra hospitalitat de l’arna.
Tinc fam d’obrir les meues pròpies cremades: fam de respirar
sense destruccions en el coixí, gana de tu per a alçar el sostre,
la floració de l’espiga, malgrat que ja ens tenen avantge les navalles.
Tinc gana d’aferrarme a la tija del teu melic
i guarir la gangrena dels braços…

“Fam” [‘Hambre’]d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ“Fam”

HAMBRE

Tengo hambre de tiempo y rocío; hambre de mar e instinto.
(De íntimo vuelo sobre la infinitud de las florescencias. Me cansaron
ya las palabras doctorales, el sofoco de la negación y las tijeras, los desajustes
de la respiración, el trago tetelque del espejismo, las estadísticas
de la oferta y la demanda…)
Quiero quitar el vómito del pedestal de las estatuas; me duelen
los centavos de la microeconomía, los seudo racionalismos en proclamas:
en la escena hago gárgaras para distanciarme de los bagatelas,
la infancia no tiene por qué anochecer en los mitines.
—Hay una verdad más que cabecea: la compra venta de los miedos
y la agria hospitalidad de la polilla.
Tengo hambre de abrir mis propias quemaduras: hambre de respirar
sin destrucciones en la almohada, hambre de vos para levantar el techo,
la floración de la espiga, pese a que ya nos llevan ventaja las navajas.
Tengo hambre de aferrarme al tallo de tu ombligo
y curar la gangrena de los brazos…

Barataria, 15.X.2013