ANDANA

Imagen cogida de la red

ANDANA

Encara crides el meu nom com un vell clavicèmbal. Entre anells errants
i gossos de carrer, l’estació seca espanta els ocells:
—sembla que el pressentiment s’abillà d’eternitat (amollen els cantons el safrà
de la nit); jo m’hi quede, per si de cas, a l’aguait que Déu
parle amb mi…

“Andana” [‘Andén’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ 

ANDÉN

Aún gritas mi nombre como un viejo clavicordio. Entre anillos errantes
y perros callejeros, la estación seca ahuyenta los pájaros:
—parece que el pálpito se vistió de eternidad (sueltan las esquinas el azafrán
de la noche); yo me quedo, por si acaso, a la espera de que Dios
hable conmigo…

Barataria, 03.IX.2013

LA FI DELS TEMPS

Imagen cogida de la red

LA FI DELS TEMPS

Alguna cosa parla amb mi des de la roca que discorre dins de l’aigua:
el llenguatge és el mateix que aprenguí en l’huracà de les paràboles;
—els colors descoberts en el darrer designi, i dissolts
en la bullida del foc que creix en l’últim calze del mirall.
(La llumyania del firmament m’envaeix sempre amb les seues preguntes:
aprenguí del despull tota la filosofia de la vida; el tragí s’esvaeix
en una sola paraula: m’aboque a l’ull de la felicitat última)…
Serveixen de res els conclaves quan s’anteposa l’orgasme de la ràfega?
Augmenta el núvol d’excrements als transatlàntics…

“La fi dels temps” [‘Final de los tiempos’] d’André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó





FINAL DE LOS TIEMPOS

Algo habla conmigo desde la roca que discurre dentro del agua:
el lenguaje es el mismo que aprendí en el huracán de las parábolas;
—los colores descubiertos en el postrero designio, y disueltos
en el bullir del fuego que arrecia en el último cáliz del espejismo.
(La lejanía del firmamento me invade siempre con sus preguntas:
aprendí del despojo toda la filosofía de la vida; el trajín se desvanece 
en una sola palabra: me asomo al ojo de la felicidad última)…
¿Sirven de algo los cónclaves cuando se prima el orgasmo de la ráfaga?
Aumenta la nube de heces en los transatlánticos…

Barataria, 06.IX.2013

MONÒLEG

Imagen cogida de la red

MONÒLEG

Oblida l’alba l’immòbil; la nit, aqueixa eternitat cega de la desmemòria:
tot el llindar fou espill fosc, infidels els mots:
—espere tantimentres lliurar-me a l’inexpugnable.

 “Monòleg” [‘Monólogo’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

MONÓLOGO

Olvida el alba lo inmóvil; la noche, esa eternidad ciega de la desmemoria:
todo el umbral fue espejo oscuro, infieles las palabras:
—espero mientras tanto entregarme a lo inexpugnable.
Barataria, 02.IX.2013

AURÈOLA

Imagen cogida de la red

AURÈOLA

Com un ocell a les temples, els noms inestroncables del temps.
Jo que no entenc de santitats, em persigne en l’asfíxia
de la profunditat. (Sense dubte puc compartir l’insomni amb tota
complicitat) la de hui i la de sempre: cada dent és voraç mentre
dorm, cada ull a la cruïlla que cohabita als metalls.
—De veres, no necessite aurèoles per a tantes despulles, ni santificar
parpelles i entranyes.
Poden els sentits deformats despertar en l’altra galta de demà?
Sovint la cullera de la misericòrdia no arriba fins al foc, això
és massa fuet per a la paret dels meus porus.
(Un dia mesuraré tots els nusos que lliguen la meua bogeria)…

“Aurèola” [‘Aureola’] d’André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó

AUREOLA

Como un pájaro en las sienes, los nombres irrestañables del tiempo.
Yo que no entiendo de santidades, me persigno en la asfixia
de la profundidad. (Sin duda puedo compartir el insomnio con toda
complicidad) la de hoy y la de siempre: cada diente es rapaz mientras
duermo, cada ojo en la encrucijada que cohabita en los metales.
—De cierto, no necesito aureolas para tantos despojos, ni santificar
párpados y entrañas.
¿Pueden los sentidos deformados despertar en la otra mejilla de mañana?
A menudo la cuchara de la misericordia no llega hasta el fuego, esto
es demasiado látigo para la pared de mis poros.
(Un día mediré todos los nudos que amarran mi locura)…

Barataria, 16.VIII.2013