LLUM HABITADA

Imagen cogida de la red

LLUM HABITADA

Tot animal mira la llum abans de morir: claror advertida en la branca pregona
del pont cap el més enllà reunit. En quin moment, amics, creuem
l’essència de la germinació, les aigües pròpies del sensefí? Tot ho advertim,
i, tanmateix, escapa de la nostra naturalesa. 
En el fang viu delira la cendra; en l’esdrúixola de la soga, l’eco en fuga
de l’esbufec, l’oreneta i el seu regueró de canícula.
Al fons de la llum, llum perplexa el tabú de l’ horitzó a l’espill.
Es tímida la fossa groga de les arrels i el silenci de la consciència que caduca.
Cada batec és la sorpresa humana que habita el follet migratori
de l’ombra. Dins del canelobre, els desonillaments de la memòria i l’al•leluia
de l’arc del cel, els cabals encara de la matèria.
Tot animal creua la tempesta dels llampecs: humus; després, 
la proclama fent levitació les finestres…

“Llum habitada” [‘Luz habitada’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

LUZ HABITADA

Todo animal mira la luz antes de morir: claridad advertida en la honda rama
del puente hacia el allá reunido. ¿En qué momento, amigos, cruzamos
la esencia de la germinación, las aguas propias del sinfín? Todo lo advertimos,
y sin embargo, escapa a nuestra naturaleza. 
En el barro vivo delira la ceniza; en la esdrújula de la soga, el eco en fuga
del resuello, la golondrina y su reguero de canícula.
En el fondo de la luz, luz perpleja el tabú del horizonte en el espejo.
Es tímida la fosa amarilla de las raíces y el silencio de la conciencia que caduca.
Cada latido es el humano asombro que habita al duende migratorio
de la sombra. Dentro del candelabro, los desvelos de la memoria y el aleluya
del arco iris, los aun caudales de la materia.
Todo animal cruza la tempestad de los relámpagos: humus; después, 
la proclama levitando en las ventanas…
Barataria, 25.XI.2014