jueves, 28 de febrero de 2019

TEMPS D’INCLEMÈNCIES

©Pintura de Anne Zablot






TEMPS D’INCLEMÈNCIES




But though kind Time may many joys renew,
There is one greatest joy I shall not know
Vera Brittain




I de sobte, l’absurd de la saliva penjant de l’espill, o del desengany després de sacsejar la pols dels plecs de la malenconia. De vegades un necessita desconfiar de certes complaences, escoltar la remor asservidora de les flassades; a estones, baixar a l’infern, mentre es pensa en aquest país llunyà de la infantesa. Òbric els ulls per no veurer la claredat, sinó la hiena despietada dels cossos que es perden en la nit. Encara és ací el temps de les inclemències i el seu deliri d’abandó. Encara el sanglot com a fidel companyia.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





TIEMPO DE INCLEMENCIAS




But though kind Time may many joys renew,
There is one greatest joy I shall not know
Vera Brittain




Y de pronto, el absurdo de la saliva colgando del espejo, o del desengaño después de sacudir el polvo de los pliegues de la melancolía. A veces uno necesita desconfiar de ciertas complacencias, escuchar el murmullo avasallante de las cobijas; a ratos, bajar al infierno, mientras se piensa en ese país lejano de la infancia. Abro los ojos para no ver la claridad, sino la hiena despiadada de los cuerpos que se pierden en la noche. Aún está aquí el tiempo de las inclemencias y su delirio de abandono. Aún el sollozo como fiel compañía.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Anne Zablot

DISSENSIONS DE LA FOLLIA

©Pintura de Michele Destarac






DISSENSIONS DE LA FOLLIA




No hay tiempo que perder
para hablar de la clausura de la tierra y la llegada del dia
Vicente Huidobro




Igual que abans, creixen les dissensions com el riure sigilós del vinagre. Res no ha canviat en les cunetes, per bé que hi haja molts que reproven la gebrada pútrida de l’odi. Jo només compte els ressons que s’enfilen a la flama del cresol i em refugie en el conte de les evocacions. Després de la son, l’abisme dels atordiments, encara que el temps se’ns acabe amb l’argot. Mentre uns piulen, uns altres pensen en els seus feus, o en el dia d’un nou regne.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DISENSIONES DE LA LOCURA




No hay tiempo que perder
para hablar de la clausura de la tierra y la llegada del dia
Vicente Huidobro




Igual que antes, crecen las disensiones como la risa sigilosa del vinagre. Nada ha cambiado en las cunetas, aunque existan muchos que reprueben la escarcha pútrida del odio. Yo sólo cuento los ecos que trepan a la flama del candil y me refugio en el cuento de las evocaciones. Después del sueño, el abismo de los aturdimientos aunque el tiempo se nos acabe en la jerigonza. Mientras unos pían, otros piensan en sus feudos, o en el día de un nuevo reino.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Michele Destarac

DOLÇA OMBRA

©Pintura de Roberto Zangarelli






DOLÇA OMBRA




Dulce es la sombra, donde todos se unen…
César Vallejo




En els absurds del món totes les ombres juntes. I és amarga la pedra que ens colpeja el paladar i és dol tot el que acudeix als ulls. I és negra la tinta que ix de la ferida. I és hostil el punyal de pols que entra en els porus. I es ferment tot el fang al qual juguen les meues ulleres. (En algun lloc remot sempre ensopegarem amb el deliri, potser l’oblit resignat a no ser mal averany. Algú hi haurà sempre en la misericòrdia del bàlsam. Ser captaire és una condició inexplicable.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DULCE SOMBRA




Dulce es la sombra, donde todos se unen…
César Vallejo




En los absurdos del mundo todas las sombras juntas. Y es amarga la piedra que nos golpea el paladar y es luto todo lo que acude a los ojos. Y es negra la tinta que sale de la herida. Y es hostil el puñal de polvo que entra en los poros. Y es fermento todo el barro al que juegan mis ojeras. (En algún lugar remoto siempre tropezaremos con el delirio, tal vez el olvido resignado a no ser mal agüero. Alguien existirá siempre en la misericordia del bálsamo. Ser mendigo es una condición inexplicable.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Roberto Zangarelli

PASSIÓ SECULAR

©Pintura de Gerhard Richter






PASSIÓ SECULAR




Des de la música del foc, l’estació obsessa de la illada i la seua nota d’alat sucre. Aquell univers té altaveus líquids i cega avidesa. Porte les meues mans fins a obrir la porta i ací, les estrofes del resplendor, l’església fertilitzada, l’alta foguera, mentre polsa la carn desitjada. Una suor lleu salta de goig en el costat. Després de tot, cada cos és l’altre, el riu mutu i les seues confluències, l’ardor dolent-se en el cor.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





PASIÓN SECULAR




Desde la música del fuego, la estación obsesa del ijar y su nota de alado azúcar. Aquel universo tiene altavoces líquidos y ciega avidez. Llevo mis manos hasta abrir la puerta y ahí, las estrofas del resplandor, la iglesia fertilizada, la alta hoguera, mientras pulsa la carne deseada. Un sudor leve salta de júbilo en el costado. Después de todo, cada cuerpo es el otro, el río mutuo y sus confluencias, el ardor doliéndose en el corazón.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Gerhard Richter

VITRATGE DE L’ALLEUJAMENT

©Pintura de Gerhard Richter






VITRATGE DE L’ALLEUJAMENT




At the end of my life I might find myself alone
falling through holes in the roof.
Eva Bourke




“Contra el cec i el fatal”, la memòria superior de les lluernes i el treball de formiga per a espaventar els ratpenats. Mentre agonitze, creue les taques remotes de les paràboles. (Pense en el temps orgàsmic de les foscors i en el fang de sempre que ens desvetla; patesc de llàgrimes mentre el coixí transpira tots els ressons del tremolor celeste dels vitralls. Després la geografia sexual en el caos de boirina de l’espill.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





VITRAL DEL DESAHOGO




At the end of my life I might find myself alone
falling through holes in the roof.
Eva Bourke




“Contra lo ciego y lo fatal”, la memoria superior de las luciérnagas y el trabajo de hormiga para espantar a los murciélagos. Mientras agonizo cruzo las manchas remotas de las parábolas. (Pienso en el tiempo orgásmico de las oscuridades y en el barro de siempre que nos desvela; padezco de lágrimas mientras la almohada transpira todos los ecos del temblor celeste de los vitrales. Luego la geografía sexual en el caos de neblina del espejo.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Gerhard Richter


DEMESIES

©Pintura de Gerhard Richter






DEMESIES




The eyelash of lightning is neither good nor evil.
The struck tree burns like a pillar of gold
Mary Oliver




Darrere dels ídols, les serradures amb el seu costum de vestidura sinistra. Davall de la nit els abismes amarats de fetitxes: els espills fabulen certa alegria, mentre el dol enfunda les seues solemnitats. Del destí, si es vol, només ens van quedant els residus de l’aurora, o el desencert domèstic com una pelleringa. (Ara ens fan consumir somnis amb desodorants i inèdits almanacs. Veurem si tantes màscares són visibles en la brasa.)
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DEMASÍAS




The eyelash of lightning is neither good nor evil.
The struck tree burns like a pillar of gold
Mary Oliver




Detrás de los ídolos, el aserrín con su costumbre de vestidura siniestra. Debajo de la noche los abismos empapados de fetiches: los espejos fabulan cierta alegría, mientras el luto enfunda sus solemnidades. Del destino, si se quiere, sólo nos van quedando los residuos de la aurora, o el desatino doméstico como una piltrafa. (Ahora, nos hacen consumir sueños con desodorantes e inéditos almanaques. Veremos si tantas máscaras son visibles en el ascua.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Gerhard Richter


miércoles, 27 de febrero de 2019

ESPESSOR DEL POLS

©Pintura de Franz Kline





ESPESSOR DEL POLS




… y anoche, en medio de los brindis, me hablaron
las dos lenguas de sus senos abrasadas a la sed.
César Vallejo




Ací, en secret, el teu cos abrasat en despertar del temps: en el trau de la pluja, els detalls dels porus, la claredat del cristall damunt dels teus pits i aquesta mena, gairebé caritativa, de beure la música del recòndit. (Des del teu tòrax l’esllavissada del combat i el redoblament de llum dels panteixos.)
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ESPESURA DEL PULSO




… y anoche, en medio de los brindis, me hablaron
las dos lenguas de sus senos abrasadas a la sed.
César Vallejo




Aquí, en secreto, tu cuerpo abrasado al despertar del tiempo: en el ojal de la lluvia, los pormenores de los poros, la claridad del cristal sobre tus senos y esta suerte, casi caritativa, de beber la música de lo recóndito. (Desde tu tórax el deslave del combate y el redoble de luz de los jadeos.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Franz Kline

VENT DE LA TORTURA

©Pintura de Hervé Lenouve






VENT DE LA TORTURA




Hay un viento que tortura a los murciélagos
y están las plantas chamuscadas de los soles muertos…
Philip Lamantia




Des de l’absència d’un cos fugitiu, les paraules de la demència als carrers del teu cos: em torturen els rituals del vent que es cola en la lluerna de les teues cuixes. Al foc d’un blues vessat, aquest nosaltres que mor en la decrepitud d’un bordell. Cada dia som espills diferents en el catecisme de Déu, o mort eterna en una nit sense constel·lacions.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




VIENTO DE LA TORTURA




Hay un viento que tortura a los murciélagos
y están las plantas chamuscadas de los soles muertos…
Philip Lamantia




Desde la ausencia de un cuerpo fugitivo, las palabras de la demencia sobre las calles de tu cuerpo: me torturan los rituales del viento que se cuela en el tragaluz de tus muslos. Al fuego de un blues derramado, este nosotros que muere en la decrepitud de un burdel. Cada día somos espejos diferentes en el catecismo de Dios, o muerte eterna en una noche sin constelaciones.

Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Hervé Lenouve

BUITS DEL QUOTIDIÀ

© Pintura de Franz Kline







BUITS DEL QUOTIDIÀ




Resten damunt de la taula tots els escalfreds: ací i ara el sens fi del tall i les existències amb prou feines visibles. En els embolcalls de l’entranya, la contrició de les agulles de cap i l’ebullició d’insomnis envoltants. He escoltat aquells pellams sords del solemne i els seus minuts copats de nits. A estones plouen en la boca terrossos d’amargor: al peu del cresol, l’instint reconstruint la rosada. Potser així, podré omplir els buits que ha deixat el licor i els desencerts, la fe perduda o desvalguda. Tot i que ja sepultades les vestimentes es fa inestroncable la fosforescència.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




VACÍOS DE LO COTIDIANO




Están sobre la mesa todos los escalofríos: aquí y ahora el sinfín del filo y las existencias apenas visibles. En los envoltorios de la entraña, la contrición de los alfileres y la ebullición de insomnios envolventes. He escuchado aquellos pelambres sordos de lo solemne y sus minutos copados de noches. A ratos llueven en la boca terrones de amargor: al pie del candil, el instinto reconstruyendo el rocío. Quizás así, pueda llenar los vacíos que ha dejado el licor y los desaciertos, la fe perdida o desvalida. Aunque ya sepultadas las vestimentas resulta irrestañable la fosforescencia.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
© Pintura de Franz Kline

martes, 26 de febrero de 2019

LECTURA INFINITA

Imagen FB de Pere Bessó





LECTURA INFINITA




En el beuratge cec de l’embruix i la disfressa, l’arc de sant Martí en la gàbia del gemec; els cavalls del taló darrere de la lectura de pols que planeja en l’infinit. A contrallum, les obstinades làpides de cròniques d’una rigorosa butxaca de granit. Des de les ales inefables dels somnis, el tempteig desborda qulsevol pany: cadascú entre vitrines fetes de tantes fissures, desfà les sufocacions del ponent, o aquest altre foc dels pressentiments.
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LECTURA INFINITA




En el brebaje ciego del embrujo y el disfraz, el arco iris en la jaula del gemido; los caballos del talón en pos de la lectura de polvo que se cierne en el infinito. Al trasluz, las obstinadas lápidas de crónicas de un riguroso bolsillo de granito. Desde las alas inefables de los sueños, el tanteo desborda cualquier cerradura: cada quien entre vitrinas hechas de tantas fisuras, deslía los sofocos del poniente, o ese otro fuego de los presentimientos

Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

MIRADA INTERIOR

Imagen FB de Pere Bessó





MIRADA INTERIOR




Ací al fons del pit, l’hivern i les seues dicotomies líquides, l’igni de les ferides. Un sap que en la tija de la sang, creixen pluges de vímet i jute, i remotes flassades que arroben el subconscient. És natural que ens mosseguen armadures en desús i gotes com a ornament de una nuesa finida. A estones un queda retallat i desintegrat semblant un espill esmicolat per mans aspres. En la història més recent, la fetor esquizofrènica de la publicitat i la seua maquiavèl·lica bonança. Si alguna cosa hi ha de certa en els ventalls del paladar, és la boca de rovell dels ressons d’algun monòleg amenaçant.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





MIRADA INTERIOR




Aquí en lo hondo del pecho, el invierno y sus dicotomías líquidas, lo ígneo de las heridas. Uno sabe que en el tallo de la sangre, crecen lluvias de mimbre y yute, y remotas cobijas que arropan el subconsciente. Es natural que nos muerdan armaduras en desuso y gotas como ornamento de una desnudez fenecida. A ratos uno queda cercenado y desintegrado tal un espejo hecho añicos por manos ásperas. En la historia más reciente, la hediondez esquizofrénica de la publicidad y su maquiavélica bonanza. Si algo hay de cierto en los abanicos del paladar, es la boca de herrumbre de los ecos de algún monólogo amenazante.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

REALITATS IMPOSTADES

Imagen FB de Pere Bessó





REALITATS IMPOSTADES




Ahora sé
cómo debajo de los párpados asoma el miedo…
Anna Ahkmátova




La por ens persegueix amb la seua endimoniada ombra: xiulen les seues ungles de música fúnebre; sovint és una successió d’espines infinites, dècades de venes trencades, assonàncies de ganyotes desplaçant-se al voltant de les genives. És una cançó de riu fosc o plany, d’ulls d’atapeïdes desgràcies. En l’espill els trets que va deixant la desesperança, aquest dolor agut en l’ànima fosca del país. Ningú no sap el rumb, car un descreu d’aquestes realitats impostades que ens venen tots els dies en sobrets de cerç, La flaire del no-res s’ha tornat cercle, igual que el dolor concentrat en els genolls.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





REALIDADES IMPOSTADAS




Ahora sé
cómo debajo de los párpados, asoma el miedo…
Anna Ajmátova




El miedo nos persigue con su endemoniada sombra: silban sus uñas de música fúnebre; a menudo es una sucesión de espinas infinitas, décadas de venas rotas, asonancias de muecas desplazándose alrededor de las encías. Es una canción de río oscuro o llanto, de ojos de tupidas desgracias. En el espejo los trazos que va dejando la desesperanza, ese agudo dolor en el alma oscura del país. Nadie sabe el rumbo, pues uno descree de esas realidades impostadas que nos venden todos los días en sobrecitos de cierzo, El aroma de la nada se ha convertido en círculo, al igual que el dolor concentrado en las rodillas.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

lunes, 25 de febrero de 2019

TEMPS COM AQUEST

Imagen FB de Pere Bessó





TEMPS COM AQUEST




Because you still listen, because in times like these
to have you listen at all, it’s necessary
to talk about trees.
Adrienne Rich




De tot el temps pretèrit els nusos de la femta i els fantasmes esdevinguts àngels. Als carrers sent els batecs soterrats i les crispacions que propicia el desvetlament. Darrere de la fusta triturada, potser l’odi disfressat de bon samarità. A qui s’escolta en aquesta transició històrica? —Perdó per descreure de les paraules, que discorren més que no en els somnis, en la set del poder abissal. Tota la narrativa al voltant de foscos apetits.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





TIEMPO COMO ÉSTE




Because you still listen, because in times like these
to have you listen at all, it’s necessary
to talk about trees.
Adrienne Rich




De todo el tiempo pretérito los nudos de las heces y los fantasmas vueltos ángeles. En las calles escucho los latidos soterrados y las crispaciones que propicia el desvelo. Detrás de la madera triturada, quizás el odio disfrazado de buen samaritano. ¿A quién se escucha en esta transición histórica? —Perdón por descreer de las palabras, que discurren más que en los sueños, en la sed del poder abisal. Toda la narrativa alrededor de oscuros apetitos.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga


RUPTURA DEL DIA

Imagen FB de Pere Bessó





RUPTURA DEL DIA




And ghastly thro' the drizzling rain
On the bald street breaks the blank day.
Alfred Tennyson




En l’antesala de l’ebrietat del dia, es trenca febrer com un got d’argila. Sé de la cicularitat de la sintaxi i de les aliances que funcionen com sinestèsia musitada. A estones la metamorfosi és només el fum engendrat per l’esca o la molsa seca. Els paradisos ficticis s’eternitzen com una droga: així és el present tràgic que vivim, una ombra damunt d’una altra sense que es reconcilien. Les trampes i l’exsudació estan a l’ordre del dia, com l’ocell eteri que ens xiula davall de la pell.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





RUPTURA DEL DÍA




And ghastly thro' the drizzling rain
On the bald street breaks the blank day.
Alfred Tennyson




En la antesala de la ebriedad del día, se rompe febrero como un vaso de arcilla. Sé de la circularidad de la sintaxis y de las alianzas que funcionan como sinestesia musitada. A ratos la metamorfosis es sólo el humo engendrado por la yesca o el musgo seco. Los paraísos ficticios se eternizan como una droga: así es el presente trágico que vivimos, una sombra sobre otra sin que se reconcilien. Las trampas y la exudación están a la orden del día, como el pájaro etéreo que nos silba debajo de la piel.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga