viernes, 20 de enero de 2017

TEMPS ENCALLAT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





TEMPS ENCALLAT 




Seran sempre així els vents roïns del destemps, les corfes putrefactes 
en el claustre de la consciència?
Sempre és estrany això dels encallaments: és estrany jugar a la rialla 
i pensar en com desinflar mosques que veig en el retrovisor de les tragèdies.
Allà, a poc a poc, el reumatisme visceral de la nit.
Un punyal fa el mateix mal que una aserradora tirant borumballa en l’ossada.
M’aboque a la demència de la nit i em ric davant de pijames irreals.




ENCALLADO TIEMPO




¿Serán siempre así los ruines vientos del destiempo, las cáscaras putrefactas 
en el claustro de la conciencia?
Siempre es extraño eso de los encallamientos: es extraño jugar a la risa
y pensar en cómo desinflar moscas, viendo en el retrovisor de las tragedias.
Allí, poco a poco, el reumatismo visceral de la noche.
Un puñal duele lo mismo que en un aserradero tirando viruta en la osamenta.
Me asomo a la demencia de la noche y río frente pijamas irreales.
Barataria, 2016