martes, 7 de diciembre de 2021

SENSACIÓ D’EMBRIAGUESA │ SENSACIÓN DE EMBRIAGUEZ

 

©Obra pictórica de Gerhard Richter


SENSACIÓ D’EMBRIAGUESA

 

 

Jo estava al costat de l’arbre estès del vertigen: aquesta eterna sensació de travessar tots els dies el mateix camí, amb una embriaguesa de taüts fins al punt de cobrir les ferides en la fossa. Aire i pell es feren tarda. Des de llavors fou roca el coixí i antiquari el bolit que rebé el cos balb. Un bassal d’ulleres, sense rumb, mossega la tomba dels meus ulls. —D’aquell llenguatge d’alegria, la demència d’un pont amb espines o un fullatge d’epitafis amorosament maleït. (I és clar, es prostituiren els àngels i la mirada d’infància que alguna vegada fou la nostra casa. Llavors tenies l’amplitud del mar sense fortaleses.)

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

SENSACIÓN DE EMBRIAGUEZ

 

 

Yo estaba junto al árbol extendido del vértigo: esa eterna sensación de atravesar todos los días el mismo camino, con una embriaguez de ataúdes al punto de cubrir las heridas en la fosa. Aire y piel se hicieron tarde. Desde entonces fue roca la almohada y anticuario el petate que recibió el cuerpo aterido. Un charco de ojeras, sin rumbo, muerde la tumba de mis ojos. —De aquel lenguaje de alegría, la demencia de un puente con espinas o un follaje de epitafios amorosamente maldito. (Y claro, se prostituyeron los ángeles y la mirada de infancia que alguna vez fue nuestra casa. Entonces tenías la amplitud del mar sin fortalezas.)

.

De ‘Camino disperso’, 2021

©André Cruchaga