PROFANACIÓ
Profaní la
proclama de cerç de teu pit: era desafiant aquella corporeïtat de folla flama i
bestial mística arrelada a l’alè. —Sí, ens desbocà el roig de les aigües ofegat
en la carn i fou ací que delligàrem els nusos, la rosa de set entre els dits.
Tot es precipità en el melic de sorra de l’esperança amb una fuita groga de
pupil·les. Ara, un cendrer crida a boca de canó com un segle de diumenges
deshabitats.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
PROFANACIÓN
Profané la
proclama de cierzo de tu pecho: era desafiante aquella corporeidad de loca
flama y bestial mística enraizada en el aliento. —Sí, nos desbocó el rojo de
las aguas ahogado en la carne y fue ahí que desatamos los nudos, la rosa de sed
entre los dedos. Todo se precipitó en el ombligo de arena de la esperanza con
una fuga amarilla de pupilas. Ahora, un cenicero grita a quemarropa como un
siglo de domingos deshabitados.
.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020
©André Cruchaga
