lunes, 23 de septiembre de 2019

EN EL PENÚLTIM PÈTAL DE PEDRA

Imagen FB de Pere Bessó





EN EL PENÚLTIM PÈTAL DE PEDRA




En el penúltim pètal de pedra les lianes de l’asfíxia de les hores i aquell inexorable vent entre les teues branques de xiprer damunt de l’ombra del desvetlament el crit en fuga del trenc d’alba i aquest puny de batecs esguitat de promeses: quasibé em muir de desigs en aquestes hores (alguna part de nosaltres se salva en aquest país) la sorpresa es vessa a l’altura dels teus pits en la campana de la falda bec l’alegria de l’au obrint-se al vol.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EN EL PENÚLTIMO PÉTALO DE PIEDRA




En el penúltimo pétalo de piedra los bejucos de la asfixia de las horas y aquel inexorable viento entre tus ramas de ciprés sobre la sombra del desvelo el grito en fuga del amanecer y este puño de pálpitos salpicado de promesas: casi me muero de deseos a estas horas (alguna parte de nosotros se salva en este país) el asombro se derrama a la altura de tus pechos en la campana del regazo bebo la alegría del ave abriéndose al vuelo.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: