martes, 16 de febrero de 2016

HOMENATGE A PERE BESSÓ

Pere Bessó (Valencia, España)





HOMENATGE A PERE BESSÓ




“La natura, —ha dit el poeta— només envelleix en les paraules”.
Jo dic que en l’ombra de l’infinit, el destí del poeta és vertigen,
el mateix que, en el seu oracle, fon al·lucinacions insepultes i llampecs.
Ara a tants ocells habitats en les artèries de la tinta,
tu amb els teus trens de pedra filosofal, de paràboles celestes i sexe de caragoles.
El riu del temps, —per cert—, llava l’edat de l’escriptura.
En l’horitzó dels teus ulls encara hi ha moltes distàncies: més enllà
de la teua sempre paraula lúdica, els pits inefables del cerç…

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





HOMENAJE A PERE BESSÓ




“La naturaleza, —ha dicho el poeta—sólo envejece en las palabras”.
Yo digo que en la sombra del infinito, el destino del poeta es vértigo,
mismo que, en su oráculo, funde alucinaciones insepultas y relámpagos.
Ahora a los tantos pájaros habitados en las arterias de la tinta,
vos con tus trenes de piedra filosofal, de parábolas celestes y sexo de caracolas.
El río del tiempo, —por cierto—, lava la edad de la escritura.
En el horizonte de tus ojos todavía hay muchas distancias: más allá
de tu siempre palabra lúdica, los senos inefables del cierzo…