jueves, 19 de abril de 2018

SALIVA DEL ROVELL

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





SALIVA DEL ROVELL




En allò difús pul·lula la saliva del rovell i els seus fàstics.

En cada setmana l’esquinçall dels vestigis i la decrepitud
de les devastacions, els diàlegs confusos enmig de les ombres.

Sempre el segur és escrit en l’incert. 

Així ho diuen els caus de la nit i l’aigua
que s’escampa pels almanacs de l’espantall.

(Res no he d’afegir al cavall que duc al coll:
cap amulet no és foc innocent.
Tampoc no ho és aquest desterrament i la seua molsa de rosa nàufraga.)

Ja la pseudomoral llançà les seues espines als meus braços.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SALIVA DEL MOHO




En lo difuso pulula la saliva del moho y sus ascos.

En cada semana el jirón de los vestigios y la decrepitud
de las devastaciones, los diálogos confusos entre las sombras.

Siempre lo seguro está escrito en lo incierto. 

Así lo dicen las madrigueras de la noche y el agua
que se desparrama sobre los almanaques del espantapájaros.

(Nada tengo que añadir al caballo que llevo al cuello:
ningún amuleto es inocente fuego.
Tampoco lo es este destierro y su musgo de rosa náufraga.)

Ya la seudomoral lanzó sus espinas a mis brazos.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga