lunes, 1 de junio de 2020

FOSCOR DEL PAÍS

Imagen FB de Pere Bessó





FOSCOR DEL PAÍS




Ja se sent la forma del fred en les orelles i les sinagües de trementina en l’olfacte. Damunt del pit aquells pins imperdibles de l’ànsia i l’ocote d’ocell escorxat. El país es va fent d’ossos, dol i desamors: ara reverdeix les serradures de les pregàries, mentre la càpsula del paradís no resisteix el congost. A estones, aquell pessebre és una mortalla anticipada, o només un espill de nuesa fragmentada. Als carrers, la fam com aranya de cavall, tal un adagi que guarda un riu de laments.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





OSCURIDAD DEL PAÍS




Ya se siente la forma del frío en las orejas y las naguas de trementina en el olfato. Sobre el pecho aquellos pinos imperdibles del ansia y el ocote de pájaro desollado. El país se va haciendo de huesos, luto y desamores: ahora reverdece el aserrín de las plegarias, mientras la cápsula del paraíso no resiste el desfiladero. A ratos, aquel pesebre es una mortaja anticipada, o solo un espejo de fragmentada desnudez. En las calles, el hambre como araña de caballo, tal un adagio que guarda un río de lamentos.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga