domingo, 16 de diciembre de 2012

INÚTIL SILENCI

Imagen tomada de riojafoto.es




INÚTIL SILENCI




En absència de la veu, la càrcer tancada de l’alé. El càntic
que fuig dels sentits, la paret obrada del meu temps.
Mentre se’n va l’ànsia en el sospir, un gos lladruga les deshores,
allà enmig de còdols i arbustos.
Tot i que al capdavall el silenci esdevé inútil,
alguna cosa quedarà per bé que la pluja rente les andanes:
el No-res sempre ha estat el meu trofeu més preuat.

Baratària, 09.XII.2012






INÚTIL SILENCIO




En ausencia de la voz, la cárcel cerrada del aliento. El cántico
que huye de los sentidos, la pared cerrada de mi tiempo.
Mientras se va el ansia en el suspiro, un perro ladra las deshoras,
allá entre guijarros y arbustos.
Si bien después de todo el silencio resulta inútil,
algo quedará aunque la lluvia lave los andenes:
la Nada siempre ha sido mi trofeo más preciado.

Barataria, 09.XII.2012