miércoles, 4 de junio de 2014

IMMERSIÓ

Imagen cogida de la red




IMMERSIÓ




En la profunditat de l’intemporal, el jo somorgollat en les aigües desvelades
de la sotsobra: adins, en el fosc, caminen els cadàvers i aqueix record
que mossega les esquerdes dels taüts.
(Sempre vivim marcats per aqueixos absoluts irreconciliables.)
Em pregunte si pot l’audàcia llegir cada penúria del respir, cada badall
amarg després de les pedres. Sempre m’aferre al sagrari
dels corals, a aqueixa foscor inerme dels ganivets.
En quin moment desclave la darrera resurrecció de la sintaxi, la mortalla
de l’indicible? —De segurs cada instant ens despulla:
fa por la balda d’aqueixa pols en què ens anem convertint cada dia.
Tantes nits vessades, dissortadament, no fan cap litoral,
sinó un cendrer de minuts adjacents…

“Immersió” [‘Inmersión’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





INMERSIÓN




En la profundidad de lo intemporal, el yo sumergido en las aguas desveladas
de la zozobra: adentro, en lo oscuro, caminan los cadáveres y ese recuerdo
que muerde las rendijas de los ataúdes.
(Siempre vivimos marcados por esos absolutos irreconciliables.)
Me pregunto si puede la audacia leer cada penuria del respiro, cada bostezo
amargo desprendido de las piedras. Siempre me aferro al sagrario
de los corales, a esa oscuridad inerme de los cuchillos.
¿En qué momento desclavo la postrera resurrección de la sintaxis, la mortaja
de lo innombrable? —De seguro cada instante nos desnuda:
da miedo la aldaba de ese polvo en que nos vamos convirtiendo cada día.
Tantas noches derramadas, por desgracia, no hacen un solo litoral,
sino un cenicero de minutos adyacentes…
Barataria, 29.V.2014