miércoles, 16 de mayo de 2018

ESTAT DE L’ESPERA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





ESTAT DE L’ESPERA




Crescuts d’ombres les enclotades de l’alé i aquesta espera sísmica que no duu enlloc.

De la corbata de l’infinit pengen totes les aigües enfosquides: la pell ha esdevingut un estany de molsa pútrida.

Per a morir d’ossos, només em falta envoltar-me del teu pit de sarcòfag, de la teua escuma d’èter o llampec negre.

Només és raonable perdre’m als carrers de la nit.

(I talar els campanars morts i les cançons que agitaren el rostre. I cremar el sanglot abans de fer-se indemne.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ESTADO DE LA ESPERA




Crecidos de sombras los socavones del aliento y esta sísmica espera que no lleva a ninguna parte.

De la corbata del infinito cuelgan todas las aguas oscurecidas: la piel se ha hecho un estanque de pútrido musgo.

Para morir de huesos, sólo me falta rodearme de tu pecho de sarcófago, de tu espuma de éter o relámpago negro.

Sólo es razonable perderme en las calles de la noche.

(Y talar los campanarios muertos y las canciones que agitaron el rostro. Y quemar el sollozo antes que se haga indemne.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga

No hay comentarios: